Maniobres grolleres
“Preocupació a la Zarzuela: s’acosta un atac frontal”. Aquest titular de portada de La Razón sintetitza la desorientació de la dreta espanyola. Al PP no li està anant bé l’estratègia de confrontació permanent. Anem sortint del confinament entre la por i l’esperança, i la dreta està en fals. La gent no està entusiasmada amb l’actuació del govern però tampoc entén el soroll enmig de l’angoixa. La crispació de moment no té premi. I el discurs dels que especulen amb els morts per dir que ells ho haurien fet millor resulta obscè. Cs se n’ha desmarcat. Amb penes i treballs, però la majoria de la investidura del govern aguanta. Ara mateix la possibilitat que el PP recuperi el poder no està a l’ordre del dia. I quedar-se sol al costat de Vox no és precisament un gran èxit.
Com que el PP no dona la talla, l’estratègia canvia. Ara toca promoure un acord transversal PP-PSOE amb un sol objectiu: deixar Podem fora perquè la recuperació es pugui fer sense exigències incòmodes per a determinats poders, allunyant per molt temps la possibilitat d’un govern d’esquerres. La idea ha convocat bona part de la dreta política i mediàtica però també el nucli cada dia més reduït del vell PSOE, que ja va fracassar en l’intent promogut per Felipe González de carregar-se Sánchez, i que torna a somiar en una democràcia de perímetre reduït basada en el monopoli bipartidista.
Enmig de tot això, la irresponsabilitat del rei emèrit ocupa la premsa mundial i arriba al Suprem. Presentar-ho tot plegat com l’inici d’un atac contra la monarquia és una crida a PP i PSOE a defensar la institució, donant per entès que Podem, les esquerres i els independentistes mouen la conspiració. Una coartada més per a l’objectiu somiat: un govern de consens que faci una reconstrucció degudament controlada. I només faltaria afegir-hi la liquidació de la qüestió catalana per arrodonir la maniobra. Massa fantasiós per ser realitat. Sánchez sap prou bé que hi deixaria la pell. I el govern d’esquerres té l’oportunitat de guanyar-se les complicitats necessàries davant de maniobres tan irresponsables. Però ha de ser capaç de consolidar les complicitats que el van dur al poder. I de mirar avall, no només al capdamunt de la piràmide.
