'Mank': quan el guionista d'una obra mestra deixa de ser secundari

'Mank'

(3,5 estrelles)

Direcció: David Fincher. Guió: Jack Fincher. 131 min. Estats Units (2020). Amb Gary Oldman, Amanda Seyfried, Lily Collins. Estrena als cinemes

En una escena de Mank, al llarg d'una conversa sobre el guió de Ciutadà Kane, el personatge de Joseph L. Mankiewicz declara al seu germà Herman: “Soc aquí en nom dels personatges secundaris”. Una frase que també resumiria les intencions del guionista Jack Fincher i del seu fill director, David, amb aquest film que reivindica el paper de Herman J. Mankiewicz en l'escriptura de l'opera prima d'Orson Welles. Perquè Ciutada Kane ha quedat com una de les obres mestres de la història del cinema. Però també va fixar més que cap altre títol la idea del director com a geni i autor absolut d'una pel·lícula.

Immersió en blanc i negre en el Hollywood dels anys trenta i principis dels quaranta a través d'aquesta figura gairebé oblidada, a priori Mank té poc a veure amb Seven, Gone girl i els altres thrillers desassossegadors de Fincher. Com a bon homenatge als guionistes, està plena de diàlegs àgils, rèpliques lluïdes i metàfores enginyoses, alhora que emmarca l'escriptura per part de Mank (Gary Oldman) de Ciutadà Kane en un d'aquells processos tan suats d'artista que tira endavant la seva obra mestra a despit de les circumstàncies. Però, a través dels constants flash-backs i de les (excessives) picades d'ullet a la posada en escena de Ciutadà Kane, Fincher ofereix una visió prou complexa i alhora gens nostàlgica de la indústria del cinema de l'època, i de les seves connivències amb el poder polític, econòmic i mediàtic.

El director construeix així un dels seus habituals universos asfixiants, en què el protagonista només pot aspirar a sobreviure. Més que en la dialèctica amb un aquí molt marginal Orson Welles, Mank troba els seus millors moments en la química inesperada i melangiosa que sorgeix entre Herman i Marion Davies (esplèndida Amanda Seyfried), actriu i parella de William Randolph Hearst, i l'altra gran secundària rescatada en aquesta història.