L’home casat de qui t’has enamorat: capítol tercer

Unes quantes setmanes, orgasmes i quiches després, tu ja amb els genolls pelats i, per descomptat, a una hora intempestiva perquè ell és un home tremendament ocupat (no com tu, oi?, que dirigeixes una fàbrica de maquinària agrícola amb dues-centes persones a càrrec teu, un quaranta per cent de les quals, això sí, ara mateix d’ERTO), li diràs que l’estimes, que no hi comptaves però que n’estàs enamorada. Ho fas, val a dir-ho, una mica per seguir aquell guió que la tradició aconsella segons el qual una dona com cal ha d’estar enamorada del mascle i traint, un cop més, totes les autèntiques revolucions hagudes i per haver, incloses les personals, des de la francesa fins als nostres dies.

A ell, que s’ho temia, la declaració d’amor no l’agafa del tot per sorpresa, no és el primer cop que li passa, perquè és té per un home totalment irresistible, i sap que n’és, d’irresistible, perquè l’hi han estat repetint des de ben petit les tietes, les germanes i cosines, les mestres de parvulari, la mamà... També ho sap perquè els companys de l’institut, els col·legues a la feina, els diversos entrenadors de futbol que ha tingut, el papà, el confessor, per televisió, al cinema o als diaris, sempre l’han animat a seguir: ets el millor!, machote!, endavant!, conquista-les! Recitant, per tant, un guió també ancestral que fixa les relacions entre homes i dones des del temps de l’amor cortès, respondrà amb carona de gos apallissat, i per aquest ordre: primer de tot, que ell també t’estima (i hi afegirà una mica de literatura barata que a tu, no obstant, et sonarà a Víctor Català, del tipus “Mai no havia estat amb una dona com tu, ets única”); segon, que està casat (“Com ja et deus haver figurat, però fa temps que estem malament”, més literatura barata i una manera de fer-te còmplice apel·lant falsament a la teva perspicàcia) i, tercer i sense fer cap tipus de pausa i en el mateix to però abaixant la mirada dramàticament com els pitjors actors de culebró, que té dos fills petits, un de dos anys (l’Iker) i un nadó de sis mesos (en Jan, que ara descobreixes que va néixer mentre el seu pare es menjava la teva quiche ). Tu empasses saliva i, en lloc de dir “surt de casa meva o truco a la policia”, que és el que hauries hagut de fer, el beses per fer-lo callar i decideixes no parlar mai més amb ningú de la vostra relació, ara sí totalment clandestina, de manera que t’aïlles de tot i de tothom fins a desaparèixer permetent que l’infidel entri i surti de casa teva i del teu cos amb total impunitat. Si et truca ets la dona més feliç de l’univers conegut, de vegades amb un missatge eixut de WhatsApp en tens prou. Si no ho fa, si no arriba, et converteixes en un espectre i, on abans hi havia felicitat, comoditat, bones maneres i una certa tranquil·litat d’esperit (entenem que petitburgesa o plena de concessions socialdemòcrates, però saludable), ara hi ha desesperació i una amargor que t’encarregues de repartir a tort i a dret. Quan l’espòs que no és el teu et veu trontollar més del compte (que trontollis una mica ja li va bé, però no fins al punt d’alliberar-te) et promet, utilitzant una fórmula tòpica que ens fa vergonya reproduir, que està a punt de deixar la seva dona i la seva autèntica família i que ho farà aviat, després de festes, “per tu”.