El bàrman, el taxista, el psicoterapeuta, el quiropràctic...

Podria semblar, un cop repassat tot el que ja sabem, que les bones esposes estan, en general, en contra dels homes, i això, sense ser del tot mentida, no s’ajusta exactament a la realitat. Les bones esposes estan en contra, principalment i sistemàticament, dels seus esposos, però, més enllà d’això, tenen una relació molt fluida, generosa i amical amb una gran quantitat d’altres homes. Amants a part, farem un petit inventari, com dirien les cursis, d’homes còmplices que sí que mereixen l’atenció, els estalvis i l’agraïment de les bones esposes des de temps immemorials.

Si no ho recordem malament, va ser l’escriptora Carmen Posadas qui, anys enrere, va assegurar que, a partir de cert moment, l’home més important en la vida d’una dona és el quiropràctic. Esclar, tens l’esquena baldada de tants feixos de llenya que has hagut de traginar amunt i avall (és una metàfora, naturalment, perquè si ara vols un feix de llenya te’l demanes per Amazon i te’l porten a casa en menys de vint-i-quatre hores) i necessites unes mans poderoses que t’alleugin el dolor d’aquest pes descomunal que suposa ser dona. Tenir a mà, mai més ben dit, un bon quiropràctic és, ara sí literalment, mitja vida.

Un altre home fonamental en la vida de qualsevol bona esposa que s’apreciï a ella mateixa és, per descomptat, el seu bàrman de confiança, que, sense que ho demani i tot just sentir-la entrar per la porta de la boîte, ja li té preparat el whisky a seques, que podria ser doble segons vegi el seu estat d’ànim i que, com els vaquers del Far West, les bones esposes es veuen d’un sol glop i a peu dret. Després de deixar el bolso (de cuir trenat, de Bottega Veneta) sobre la barra de fusta vetada, seure al tamboret entapissat de vellut verd molsa i acariciar-se subtilment la comissura dels llavis amb els dits ossuts d’ungles pintades amb vernís de Chanel (el to717 Coquelicot, per ser més precisos), les bones esposes, amb veu cansada però amb contundència i com si recitessin un vers de Medea, en demanaran “un altre, Miguel, sisplau”.

Les bones esposes es mouen en taxi sempre que poden i, per tant, tots els professionals d’aquest sector mereixen la seva més profunda admiració. Tal és l’afició de les bones esposes pels taxis que de vegades n’agafen un sense tenir gaire clar el seu destí: “Tiri endavant i ja li diré quan parem”. Quina il·lusió quan es troben amb un taxista dels que es perden i es posen a donar voltes sense sentit per tots els racons de la ciutat! Deambular és una de les aficions preferides de la bona esposa i anar en taxi, amants altre cop a part i amb el permís dels dos lingotassos de whisky, el més semblant a la teletransportació.

Les bones esposes tenen, des dels divuit anys, perquè no computarem ara les sessions amb el psicòleg infantil que de petites les va atendre tres cops per setmana a causa de les creatives faltes d’ortografia que la futura bona esposa perpetrava a tort i a dret, faltes d’ortografia que els experts atribuïen a un dèficit d’atenció estratosfèric que, com es comprendrà, al ser estratosfèric, no s’ha acabat de resoldre, bàsicament també, perquè les bones esposes mai no han trobat, a diferència de les entusiastes, gaire interessant res del que els deien, llavors per què posar-hi atenció, oi...? Les bones esposes, dèiem, tenen des dels divuit anys un psicoterapeuta a qui visiten per explicar-li les seves cabòries, que, com que són gairebé inexistents, els permeten estirar-se al divan, en silenci i amb sort mig endormiscades, relaxades de debò, mentre l’altre, el psicoterapeuta, en rigorós silenci, perquè afortunadament no és conductivista, pugui pensar en les seves pròpies quimeres que, de ben segur, bona falta també li fa.

El jardiner, el majordom, el cirurgià plàstic i el cardiovascular, el confessor, el manicurista, el perruquer, el socorrista, l’escorta, el professor de taekwondo, l’ensinistrador de gossos, el patró, el grum..

L’home capitalista és totalment encantador i mai no et posarà cap pega. Si t’atens a la tarifa pactada i deixes, això sempre, una bona propina, no hi haurà cap mascle que se’t resisteixi. Cauen com mosques.