La mare que et va parir ho sap tot

Una de les primeres coses que les bones esposes fan tot just obrir els ulls al matí, immediatament després de trucar als estables per saber com ha passat la nit la Nueces, és trucar a la seva mamà, que és la persona d’on brolla tota la informació necessària per entomar el dia com Déu mana. Les dues, mare i filla, escarxofades al llit, i possiblement amb un o dos gossos arraulits al costat, repassaran primer de tot les esqueles per saber si han d’enviar alguna nota de condol o, fins i tot, per saber del cert si encara són vives o mortes, no se sap mai. La mamà també sabrà qui ha parit i què necessita la nova matriarca per completar la canastreta, però també quina de les seves amigues, boníssimes esposes com elles, ha deixat lliure quin amant, donant-lo per amortitzat, i si val la pena o no reciclar-lo. Per descomptat, malparlaran a fons dels seus respectius marits i de tots els marits de totes les seves amigues i parentes, que són munió. És molt possible que comentin també a bastament si tenen o no tenen ressaca, la seva dimensió i el motiu. I alguna cosa respecte a l’estat d’ànim dels gossos i, de manera més prosaica però igualment necessària, la qualitat i quantitat dels seus excrements, que és, com deuen saber totes les que tenen gos, una cosa de la qual depèn la tranquil·litat d’una família com cal.

“Ah!, parlant de gossos, ahir em va trucar la Coco per explicar-me que dilluns tenen hora amb una veterinària homeòpata de Sarrià que, entre altres coses, els fa reiki, acupuntura i s’hi comunica telepàticament”.

“¿ A ellos o a los perros?”

“ A los perros, mamà, a los perros ”.

La mamà a aquella hora ja haurà trucat al banc per avisar que hi anirà l’endemà dimecres i que necessita que li obrin la caixa forta. Vol fer inventari de les joies de què dependrà el seu futur, però també el de la seva progènie, en cas de catàstrofe possiblement imminent.

Mare i filla estan d’acord, contra l’opinió generalitzada, que sempre és millor que el vaixell sigui teu que no pas tenir bons amics amb vaixell, bàsicament perquè dels amics no se n’ha d’esperar mai res, que per això són amics. També coincideixen que és totalment absurd i de persona curta de mires dir que “és millor tenir una casa petita que una de gran perquè les cases grans costen molt de fregar”. Les bones esposes, mares i filles, prefereixen les cases grans i espaioses encara que la pols se les mengi, prefereixen les cases atrotinades però grans a les que són bufones i petites. Les coses bufones combinen malament tant amb la comèdia com amb la tragèdia i, per tant, sempre és millor tirar pel dret i apostar per l’excés. Allò del “menys és més” deu ser un invent per consolar els més necessitats que, francament, comença a resultar irritant.

Un cop posades les bases per tenir una bona jornada, i després de penjar el telèfon i de fer-se la toilette, les bones esposes es posaran en marxa i amb molta, però molta, calma es concentraran en la seva obra, que segur que serà magna, serà revolucionària i serà, per descomptat, completament impactant.