Marc Hirschi vol que el seu nom sigui recordat

BarcelonaEl Tour s’està convertint en una invitació a gaudir del ciclisme en els pròxims anys. Una nova generació de corredors demana pas i amenaça amb acumular triomfs sobre carreteres on els aficionats ja han escrit els seus noms. Si l’any passat va guanyar el colombià Egan Bernal amb 22 anys, diumenge passat l’eslovè Tadej Pogacar es va convertir en el guanyador d’etapa més jove des del 1993, amb 21 anyets, just el dia en què va deixar amb un pas de nas el suís Marc Hirschi, que s’havia escapat durant més de 100 quilòmetres. Però va ser una derrota tan digna que només podia ser l’antesala del triomf, que va arribar quatre dies després, a la dotzena etapa, la més llarga d’aquesta edició del Tour en què els joves protagonitzen una revolució, malgrat que no hi és el belga Remco Evenepoel, que amb 20 anys s’ha convertit en la gran sensació de la temporada.

Amb 22 anys, Hirschi (Sunweb) ja havia acabat una etapa a la segona posició i una altra a la tercera. I, finalment, es va sortir amb la seva a l’etapa entre Chauvigny i Serran, de 218 km. Una etapa que era un homenatge a la història del Tour, perquè s’acabava a la localitat de Jacques Chirac, el polític que tant s’estimava aquesta cursa i l’ajudava. Sí, el Tour també és política. I esport. I per aquest motiu passa per Saint-Léonard-de-Noblat, el poble de Raymond Poulidor, el ciclista que va morir el 2019 als 83 anys.Pou Poumai va guanyar el Tour,castigat per la fam de Jacques Anquetil i Eddy Merckx, però encara ara és un dels ciclistes francesos més estimats pel seu coratge. En el ciclisme, qui no ha pujat a dalt de tot del podi també es pot guanyar el dret de ser etern si ha demostrat valentia. I Hirschi és valent, tal com ho demostra a les carreteres on es va forjar el mite de Poulidor. Era una etapa llarga amb quatre ports de muntanya escampats, ideal per trencar cames. Ara bé, només va fer fortuna un últim atac a les rampes del Suc au May, de segona categoria, on el català Marc Soler (Movistar) semblava el més fort fins que Hirschi va dir prou.

Hirschi, el primer home que és campió mundial i d’Europa al mateix temps en categoria júnior, no en té prou amb intentar-ho. Els seus atacs de vegades són imprudents, com el de diumenge a més de 120 km de l’arribada. Amb 11 anys ja rodava amb el seu pare, que també havia practicat el ciclisme i a qui va presentar un veí de Berna, Fabian Cancellara, el tres cops campió mundial de contrarellotge i guanyador de vuit etapes del Tour. Hirschi es va criar volent imitar-lo, sense imaginar que ara seria el seu representant. “És l’Mbappé del ciclisme”, l’ha definit Cancellara, comparant-lo amb el jove futbolista del PSG. Hirschi es va formar entre les pistes de BTT, els velòdroms -on va guanyar alguns títols- i finalment el ciclisme en ruta, on ja s’ha fet un nom. I com que acaba contracte amb Subweb el 2021, d’ofertes no n’hi faltaran.

El retorn de la muntanya

A la general, l’eslovè Primoz Roglic (Jumbo) continua al capdavant amb 21 segons menys que el colombià Egan Bernal (Ineos) i 28 sobre el francès Guillaume Martin (Cofidis). Una classificació que podria viure canvis a la 13a etapa, quan torna l’alta muntanya, amb els 191,5 km entre Châtel-Guyon i el Puy Mary, un dels cinc ports d’un recorregut molt exigent.