“Els governs haurien de fer normes per delimitar l’ús dels mòbils”

És directe i molt contundent. Per al psicòleg Marc Masip, expert en addicció a les noves tecnologies, estem davant d’un problema greu d’abast mundial. Estem enganxats al mòbil i ho sabem (encara que no ho vulguem reconèixer). Dirigeix l’Institut Psicològic Desconnecta, on tracta persones amb greus problemes d’addicció al mòbil, i acaba de publicar Desconecta (Libros Cúpula), on ofereix “una dieta digital” per superar aquesta addicció i fer un bon ús de les noves tecnologies.

¿El 75% de la població mundial té dependència del mòbil?

Sí. I no sé si la xifra es queda curta. Et sorprèn.

Sí, molt. Em sembla una xifra molt alta.

Si vols sortim al carrer i fem la prova. Veurem que a tot arreu, al carrer, al metro, al bus, als instituts, als bars... la majoria de gent està mirant el mòbil.

Però mirar el mòbil i tenir dependència és diferent.

Jo parlo directament d’addicció, encara que no pugui fer-ho perquè no està tipificat, però crec que hi ha una addicció tremenda.

Però què vol dir ser addicte al mòbil?

Vol dir que ens sentim despullats o desprotegits si no tenim el mòbil amb nosaltres. Tenim síndrome d’abstinència. Si som addictes sentim nervis, malestar o altres canvis emocionals. Pensa que el mòbil i les aplis estan dissenyats per ser addictius, amb una interacció que fa que no et sentis sol, amb uns estímuls de llums i colors que t’enganxen, i una sensació de tenir companyia que és irreal. Tot això ha fet que la gent s’hi enganxi i n’estigui pendent tot el dia.

Quines són les conseqüències d’aquesta addicció?

Doncs, per exemple, el mòbil és un dels grans motius d’accidents de trànsit, perquè la gent el mira quan condueix perquè no se’n pot estar. També és un gran motiu de distracció als estudis entre els joves i de falta de concentració i d’hores de son. També causa problemes entre parelles i amics, perquè quan es veuen n’hi ha un que es passa tota l’estona mirant el mòbil. I a nivell familiar, alguns pares donen molt mal exemple perquè quan estan amb els seus fills es passen tota l’estona mirant el mòbil.

I què hem de fer davant d’aquesta situació?

Els governs haurien de fer normes per delimitar l’ús del mòbil. Per exemple, conduir amb el mòbil hauria d’estar molt més penalitzat del que ho està actualment. Els nens de menys de 3 anys no haurien de tocar ni un mòbil ni un iPad. Mai. I el mòbil hauria d’estar totalment prohibit a les aules. Els alumnes no el necessiten i no els ajuda gens. Els fa perdre concentració.

Per tant, recomanes el model francès de prohibir el telèfon a les escoles i instituts.

I tant. Mira, et poso l’exemple d’un institut de les illes Balears que ha sigut pioner prohibint l’ús dels mòbils a les aules, com s’ha fet a França, i amb els primers exàmens d’aquest curs ja han observat una millora d’un 6 per cent en els resultats dels alumnes. I només estem a principi de curs! És que, en realitat, s’hauria de prohibir que els joves tinguessin un mòbil abans dels 16 anys.

Doncs ara el normal és donar-los-el als 12 anys.

És una molt mala idea. No estan gens preparats a aquesta edat, ni per fer-ne un bon ús, ni pels continguts que hi poden trobar. No n’haurien de tenir. És tan contradictori el que està passant: el mòbil ja és l’eina amb què passen més hores els joves d’avui en dia i, en canvi, ningú els ha explicat com funciona. Els pares i les escoles estan desbordats amb aquest tema.

Quin és el perfil de pacients que venen a l’Institut Desconnecta?

A l’ambulatori el 90 per cent són adolescents, perquè són el grup de risc més alt. Són nadius digitals però ningú els ha ensenyat com han de fer servir el mòbil, i això els genera molts problemes. Per això crec que cal fer una reflexió sobre què fem els adults amb els mòbils, perquè els adolescents ens imiten. Crec que alguns pares també haurien de venir.

Donan’s alguns consells als pares. Com hem d’actuar amb el mòbil amb els nostres fills?

És indispensable que quan estem en família o amb amics no fem servir el mòbil. Abans d’anar a dormir, és important apagar-lo unes dues hores abans d’anar al llit, tant els grans com els petits. Ens hem de formar i informar sobre el tema perquè som l’exemple per als més petits. I no hem de pensar que els nens com més aviat toquin les tecnologies més aviat les entendran. No patiu. Els nens i les tecnologies estan fets els uns per als altres, ja s’entendran. Hem d’educar els nostres fills per saber dir no a les drogues, a l’alcohol, a les conductes perilloses...i, per tant, també al mal ús dels mòbils. És una feina dels pares i els hi hem d’ensenyar donant exemple.