Cent anys de la Llei Seca i una reflexió sobre el consum d’alcohol
El 17 de gener de 1920, fa ara cent anys, va entrar en vigor la famosa Llei Seca. Poques vegades una mesura d'intervenció de l'estat ha estat més motivada per raons desinteressades. Es va derogar al cap de 13 anys, quan es va prendre consciència que els efectes perversos de la prohibició de l’alcohol eren molt pitjors que els danys que es pretenien suprimir.
La llei no prohibia exactament el consum de begudes alcohòliques sinó la seva manufactura, venda i transport, ja fos per importar o exportar. La legislació feia, doncs, molt difícil la seva ingesta.
Per què la Llei Seca? A finals del segle XVIII i començaments del XIX un renovat interès per la moralitat i la religió sorgeix amb força als EUA. Els abolicionistes, majoritàriament protestants, volien salvar el món dels malèfics efectes del consum de begudes alcohòliques. Consumir cervesa o whisky després de la feina era habitual com una forma d’evasió barata. Però després de les borratxeres venien els accidents de treball, la violència a la llar, l’abandonament conjugal, les malalties hereditàries derivades de l’alcohol i un llarg etcètera de misèries. Estic segura que tothom ha vist pel·lícules on pintorescos predicadors a dalt d’una tarima conviden la gent a demanar perdó a Déu pels pecats comesos i a fer canvis dràstics en les seves vides.
El febrer de 1826 es va crear la Societat Americana de la Temprança. Passats 12 anys tenia vuit mil agrupacions locals i més d'un milió i mig de membres. L’any 1839 ja existien divuit publicacions periòdiques clamant temprança. Com que les borratxeres dels homes i la violència contra les dones mantenien (mantenen) una notable connexió, aquest corrent es va vincular ràpidament amb moviments pels drets de la dona. Va aparèixer la primera organització de dones feministes al món, la Unió Cristiana de Dones per la Temprança (UCDT), un lobi dedicat a la reforma social amb un programa que relligava aspectes religiosos i seculars. Aquest lobi va tenir un paper importantíssim en el decret de la Llei Seca. Disposava de molts cabals per finançar campanyes electorals de candidats que, a canvi, es comprometien a donar suport a la Llei Seca. Rebien ajuts de personatges que anaven des de Thomas Alva Edison, que va fer per a elles 102 pel·lícules denunciant els estralls de l'alcohol, fins a organitzacions com el Ku Klux Klan (ai las!, la UCDT no admetia negres). Van aparèixer extremistes com Carrie Nation, que anava a les tavernes amb una destral i destruïa les ampolles que trobava. I, en sentit contrari, el crim organitzat. Per exemple, el famós, encara que en absolut l'únic gàngster, Al (Alphonse) Capone (1899-1947). Com que el consum no estava penalitzat de seguida es va crear un tràfic clandestí tan pròsper com el narcotràfic actual. El dirigien gàngsters a qui els principis morals els importaven un rave. Al Capone va aixecar, a cop de metralleta, un imperi centrat en el negoci de les begudes alcohòliques, el joc il·legal i la prostitució. Guanyava 60 milions de dòlars a l'any mentre l'Estat en perdia 500 dels impostos sobre l'alcohol; i amb aquests guanys podia comprar policies, jutges i polítics. La corrupció es va estendre com una plaga. Efectivament, els efectes del canvi legislatiu van ser molt diferents dels pretesos.
Els problemes derivats de l’alcohol (borratxeres, alcoholisme...) d’aquells anys no han deixat d’existir mai. En ple segle XXI seguim insistint en el consum responsable. Segons dades actuals del departament de Salut, el 4,5% de les morts a Catalunya són degudes a l’alcohol. Es relaciona amb el càncer, la cirrosi hepàtica, els problemes cardiovasculars. També amb el suïcidi i els accidents. Sense anar més lluny, dijous passat una dona moria a Barcelona després de ser atropellada per un conductor borratxo. Un de cada cinc joves reconeix que ha estat sota efectes alcohòlics l’últim mes. Una vuitantena són atesos cada setmana per excessos etílics. I el 80% de la violència física sobre les dones es fa sota l’efecte de l’alcohol o altres drogues. Sense que això impliqui treure o atenuar responsabilitats.
Sens dubte, beure ocasionalment amb moderació pot ser un plaer. Però no hem de perdre de vista que les begudes alcohòliques continuen causant veritables estralls.
La prohibició no és la solució, encara que només sigui per allò d’evitar l’atractiu de la fruita prohibida; la veritable solució és l’adquisició d’hàbits saludables i la sensatesa. Paraules avorrides però sàvies.
