Una Maria del Mar Bonet amarada de Cuba entra al Liceu

BarcelonaMaria del Mar Bonet porta tot l’any celebrant cinc dècades als escenaris. En aquests mesos ha recordat el passat, com aquella vibrant col·laboració amb Quico Pi de la Serra, i ha remenat diferents repertoris, el de la cançó, el de la música tradicional i el dels diàlegs mediterranis. Però la cantautora mallorquina té sobretot present Cuba, com demostra el magnífic disc Ultramar (Picap, 2017), que aquest nit presenta al Liceu. “Amb aquest disc pretenia fer un canvi, i tenia la sensació que començava una etapa molt divertida”, explica Bonet sobre un treball enregistrat a Cuba, amb músics cubans, sonoritats cubanes i material líric de Guillem d’Efak, de Gabriel Janer, del cançoner popular de Mallorca del Pare Ginard i de la mateixa cantautora mallorquina, però també de poetes cubans com Cinto Vitier.

En aquest primer concert de Bonet al Liceu, acompanyada de músics que van participar en el disc, com ara Jorge Reyes, José María Vitier, Pancho Amat i Yariel Gil, entre d’altres, posarà en joc el repertori d’ Ultramar i també cançons antigues de la cantautora mallorquina però adaptades a la sonoritat cubana, com ja va fer diumenge a València. “No tindria sentit no fer-ho així -diu Bonet-. Volíem que fos un diàleg, i Jorge Reyes ha fet unes versions a la seva manera, molt interessants i amb una intensitat rítmica que no podríem fer aquí”. Reyes ha sigut una peça clau en aquesta aventura alimentada pel que Bonet descriu com “diàlegs musicals” entre la Mediterrània i el Carib. “El repte que vaig tenir era molt important -diu Reyes-. Vaig escoltar la seva música i vaig pensar a buscar músics de Cuba de primera línia, i tots s’hi van bolcar”.

“Conèixer la música de Jorge Reyes em va donar una visió del jazz nova i extraordinària, jazz amb sonoritat cubana que ho enriqueix tot”, afegeix Bonet, admirada pels fruits d’una col·laboració que evidencia una vegada més els lligams entre les músiques populars. “La Maria m’ha descobert un món d’afinitats entre el seu món mediterrani i el Carib”, diu el pianista José María Vitier, fill del poeta Cinto Vitier, del qual Bonet ha adaptat un poema, Amor, al català en el disc. “La Maria em va demanar cantar aquest cançó basada en un poema que va escriure el meu pare de jove, quan era nòvio de la meva mare. És un poema important per a la meva vida familiar, i la Maria de seguida va entendre el sentiment del poema”, explica Vitier.

El cançoner popular mallorquí i les cançons de camp cubanes es troben a Ultramar amb naturalitat, en bona part gràcies al treball amb el tres cubà i el llaüt. Com diu Pancho Amat, han aconseguit “una sonoritat pròpia” acostant-se a la Mediterània, combinant l’estructura europea i la rítmica afrocubana. “La música que ens proposa la Maria no ens és aliena”, diu Amat recordant la memòria dels cants d’anada i tornada.

La presentació d’ Ultramar al Liceu coincideix amb dies de tensió política, i Maria del Mar Bonet no fuig d’estudi. “Per una banda vinc a presentar un disc molt lluminós, però això no voldria que signifiqués que no estic pensant en tot això. Penso cantar alguna cosa que hi té a veure, amb aquest moment”, diu l’autora de Què volen aquesta gent a partir d’un poema de Lluís Serrahima. Bonet explica que l’1 d’octubre era a Mallorca, i que quan va veure per televisió la brutalitat policial contra la població que volia votar en el referèndum va “constatar que això no havia canviat”, perquè li recordava el que havia vist durant el franquisme. “S’ha tornat a repetir amb aquesta violència tremenda que hi ha hagut de la policia del govern espanyol. M’ha semblat una barbaritat, i crec que això no s’esborrarà de la memòria d’aquest país”, lamenta Bonet, molt crítica amb “aquesta cosa petrificada que hi ha en el govern espanyol” i amb la visió “tan centralista i tan nacionalment espanyola” que ha dut la gent “a sortir al carrer a demanar unes llibertats que té tot el dret a demanar com a país”. “A mi m’agradaria que es pogués dialogar i que tothom, pensi el que pensi, pugui votar”, diu Maria del Mar Bonet.