Exigències a Habitatge Metròpolis Barcelona

Les bones idees s’han de defensar. Crec que la constitució d’una empresa público-privada per fer habitatge assequible a l’àrea metropolitana és una bona notícia i cal remar perquè tiri endavant; però, com que no hi haurà gaire marge per crear-ne més en els propers anys, cal encertar-la. La qüestió de l’assequibilitat de l’habitatge és molt complexa, per això intentaré resumir el que hauríem d’exigir a la part pública de l’empresa amb un llenguatge no tecnificat.

En primer lloc, cal recordar que en aquesta operació única l’administració posarà a mans de l’operador gran part del sòl públic disponible: el que ja té el pla urbanístic aprovat i els carrers fets i on es pot començar a construir. Aquest sòl és molt escàs; hi ha pocs terrenys públics disponibles a Barcelona, per tant el que s’hi construeixi requereix ambició i excel·lència.

Hi construirem només pisos? Les ciutats necessiten habitatge però també espais de treball. Per tot arreu apareixen edificis mixtos, amb espais i serveis compartits, on els àpats especials, la lectura, la bugaderia, estendre la roba, fer exercici o el cultiu de plantes es poden dur a terme en espais compartits, connectats, i que esdevenen un complement generós als espais individuals i exigus dels pisos. Aquests espais híbrids dins dels terrenys públics s’hauran d’obrir als veïns dels barris, perquè esdevinguin petits equipaments per a funcions diverses com treballar, atendre les persones grans, la criança o operar-hi petits comerços. Pensar els nous edificis només en clau de pisos seria una oportunitat perduda.

Qui dissenyarà aquests edificis? Que es confiï en l’agilitat del sector privat és una enorme notícia, perquè, si funciona, permetrà reproduir el model fins que s’arribi al 15% del parc de l’habitatge a preus assequibles, que seria el mínim desitjable. I si no funciona, se’n podran derivar responsabilitats i l’administració podrà buscar nous socis. És obvi que hi haurà demanda infinita per a habitatges de qualitat a preus assequibles, i que és una aventura professional fantàstica poder-se dedicar a aquest projecte. Que un fons d’inversió, un promotor, un gestor i socis individuals es posin d’acord per construir habitatges, però, no ha de ser una excusa per saltar-se els processos de contractació amb el sector públic. No oblidem que el sòl sobre el qual es construiran aquests pisos és públic, i, per tant, s’hauran de contractar els arquitectes i enginyers amb un procés de concurs públic. Públic, que vol dir explicable i documentat, amb un jurat imparcial i auditable, sobre propostes anònimes ben remunerades.

¿Podrem estalviar en la factura de l’energia? Ha transcendit que els pisos que creï aquesta empresa es llogaran per un preu molt assequible, d’entre 200 i 800 euros al mes. Avui, però, la despesa mensual d’una llar també està marcada pels consums energètics i per l’accés als serveis digitals. El concurs, per tant, hauria de requerir que els nous pisos siguin autosuficients des del punt de vista energètic: que produeixin l’energia que consumiran els residents, a través de la instal·lació de geotèrmia, plaques fotovoltaiques, sistemes de reciclatge d’aigua, acumulació d’aigua calenta, sistemes de reciclatge amb biomassa, etc. Cal esperar, per tant, que dins del preu del lloguer s’hi incloguin les despeses energètiques, així com l’accés a un wifi col·lectiu.

Quins efectes tindrà sobre l’habitatge lliure? En paral·lel al procés de concessió del sòl públic a l’empresa mixta, cal generar, com a mínim, la mateixa quantitat de sòl públic de nova creació per a operacions futures. I, en paral·lel, cal generar sòl finalista per a noves promocions dins d’un preu de mercat raonable, limitant-ne les revendes i les requalificacions. Tornen a fer-se cues a les casetes d’obra per comprar pisos sobre plànol, perquè tothom calcula que, d’aquí uns anys, la inversió haurà estat rendible comparada amb els futurs preus. Convindria idear un mecanisme per frenar l’especulació amb els pocs terrenys disponibles per fer-hi habitatges i frenar les diferències rampants entre el centre i la perifèria.

¿S’ha parlat ja amb algun operador en concret? L’Ajuntament ha reconegut que s’han mantingut converses amb cooperatives i petits promotors i gestors d’habitatge assequible. Qualsevol conversa del sector públic amb aquestes empreses ha de quedar perfectament documentada i se n’han de fer públiques les conclusions, sobretot si han servit per redactar els plecs que regiran el nou concurs.

Finalment, no cal ni dir que la part privada de l’empresa ha d’estar arrelada a Catalunya. No m’estendré sobre aquest punt, però la concessió del sòl públic s’ha de condicionar a la pertinença d’un projecte col·lectiu orientat a resoldre una qüestió social que és a l’ordre del dia. Espero que aquestes línies serveixin per enriquir la convocatòria del concurs més transcendent per a la ciutat en els propers anys.