Mariajo Pons: “Hi havia moments en què, per la situació a l’Espanyol, detestava el futbol”

BarcelonaEl que havien de ser un parell de mesos de baixa per una fractura en un dit de la mà dreta s’han convertit en quasi un any. L’exportera denuncia la situació que ha viscut al club blanc-i-blau i les condicions del seu acomiadament. Davant d’aquesta polèmica, el club ha emès un comunicat recalcant que l’acomiadament de la catalana “és exclusivament per motius esportius”, donat que ella “ja tenia l’alta mèdica”.

Com va ser el moment de la lesió?

Vaig picar amb la punta dels dits a la pilota amb la mala sort que un es va fracturar. Em van fer la radiografia i em van dir que hauria d’estar amb el dit immobilitzat de quatre a sis setmanes. Els terminis no es van complir, ja que al cap de 16 dies els serveis mèdics em van dir que em posés sota la porteria i comencés a fer exercicis de blocatge i prolongacions amb la pilota d’escuma. Jo vaig sortir de l’entrenament amb el dit molt inflat i amb dolor. Els hi vaig dir que ho sentia molt però que jo no continuaria entrenant si no se’m feia una radiografia de control per confirmar que l’os estava consolidat. No només l’os no estava consolidat, sinó que s’havia desplaçat.

Ara sents dolor a la mà?

Tinc una rigidesa que no em fa mal, però sí que és veritat que, si he de desviar una pilota o si refuso una pilota de cara, sí que em fa mal perquè l’articulació està mal unida a l’os.

¿El fet que tingui aquest dit torçat va ser a conseqüència de la lesió o de l’operació?

Em van treure les agulles després de l’operació i dues setmanes després es va començar a torçar. Jo ho deia i sempre em responien que era normal, per la inflamació.

Què et va dir el club a tot això?

Em van dir que podia passar i que era un problema estètic. Jo deia que em feia mal i que l’operació no havia arreglat el meu problema. Al gener em van fer una radiografia de control i van veure que l’os estava torçat.

T’havies d’operar per segona vegada però no ho has fet. Per què no?

Estava esperant la segona operació des del gener, però no em deien res. En ple confinament em van avisar per operar en menys de 48 hores. Per la situació que vivíem i per motius personals -pels meus pares i que jo havia donat positiu per covid-19 feia dues setmanes- en dos dies no tenia temps de gestionar-ho. Vaig demanar poder ajornar l’operació una setmana i em van dir que no, que o m’operava o em donaven l’alta.

Llavors tu ja estàs d’alta i podries jugar a futbol, legalment.

Legalment. Fa poc vaig rebre la notificació que estava d’alta. L’he de recórrer judicialment. No compleixen amb el contracte que jo tinc signat. Si fos així jo estaria jugant. El quart dit de la mà, que no és fruit de la lesió ni de l’operació -sinó d’una mala rehabilitació que porto fent des que em van treure l’escaiola-, té rigidesa perquè els tractaments no han sigut els adequats.

Com et comuniquen que no compten amb tu?

Vaig sortir de rehabilitació el 6 de juliol i Raquel Cabezón em va dir que anés al despatx. Allà em vaig trobar Vicente Mateo, Cabezón i els serveis jurídics del club i em van dir que em rescindien el contracte. Em van dir que era una reestructuració de la plantilla. Llavors els vaig preguntar per la meva mà, que si em podia seguir tractant allà, i em va dir que no, que m’havia d’arreglar amb la mútua. Em van donar la carta d’acomiadament disciplinari però, per altra banda, m’oferien 3.000 euros de compensació.

I tu això ho portaràs a judici.

Sí, de fet l’advocat ja ha presentat una demanda judicial. Aquí, a part de l’acomiadament -que serà improcedent entenc-, també hi ha una vulneració dels drets, de sentir-me com m’he sentit i de com m’ha tracta al club.

¿Llavors a tu t’han rescindit el contracte i no t’han pagat el temps restant?

Sí, per una decisió esportiva. Jo m’he quedat amb la lesió, que ja em tractaré a la mútua i a canvi m’oferien 3.000 euros. No compleixen amb el contracte que jo tinc signat.

¿Com t’ha afectat la lesió a la teva vida personal, més enllà de l’esport?

Anava a rehabilitació amb ansietat perquè sabia que no evolucionava i que, si volia buscar segones opinions i alternatives, no me les donaven. Hi havia moments en què, per la situació a l’Espanyol, detestava el futbol. És un esport que fa 24 anys que faig i amb aquesta situació he arribat a detestar-lo. Molts cops arribava a casa i amb la meva parella em posava a plorar d’impotència i frustració.