Marianet el Curt

TV3 acaba d’estrenar L’últim xou, una sèrie d’èxit d’Aragón TV que planteja un argument dramàtic al voltant de la figura del famós humorista espanyol Marianico el Corto: la decadència de l’artista, sense contractes, trist i deprimit, amb la necessitat de deixar de banda el personatge i recuperar la seva identitat com a Miguel Ángel Tirado. Vindria a ser un exercici narratiu similar al de la sèrie ¿Qué fue de Jorge Sanz? però allunyant-se de la comèdia gamberra per penetrar en un relat més tendre i emotiu, en què l’alter ego de Marianico el Corto intenta gestionar la seva vida domèstica i obrir-se camí a través d’una narrativa més buñueliana. Álex Rodrigo, el director de la sèrie, ha sabut capgirar tots els tòpics i estereotips del personatge i ha atorgat un nou context a un humorista que té un univers simbòlic i cultural profundament marcat. L’actor Miguel Ángel Tirado agafa distància del personatge que arrossega des de fa quaranta anys i afronta que els seus acudits han quedat desfasats, no té espai en els programes d’humor, resulta patètic dalt de l’escenari.

Ara bé, importar aquesta sèrie a les sobretaules de TV3 suposa un sotrac neuronal. Com que s’ha doblat al català, el resultat és delirant i no permet que et concentris en la ficció perquè no es pot assimilar la realitat lingüística del que estàs contemplant. La sèrie arrenca amb Marianico el Corto a l’escenari. Parla amb la veu inconfusible de Joan Pera. És un còctel impossible de digerir: és com si Joan Pera s’hagués apoderat del cos de Marianico el Corto i l’home de camp aragonès hagués estat posseït per l’esperit de Woody Allen. Són tres mons molt diferents que de cop col·lideixen a la pantalla. Quan sentim el director novaiorquès doblat al català no es fa tan estrany per tradició. Majoritàriament hem accedit a ell doblat i l’audiovisual nord-americà ha acabat imposant un cert segell d’universalitat. Però una de les estrelles de l’humor que representa l’Espanya rural parlant en català es fa molt estrany. El nom del personatge, per cert, l’han mantingut intacte. Els traductors han fet mans i mànigues per traduir els acudits: “Nitrato de sodio, nitrato de potasio, ni trato de nada!” es converteix en “Sulfur de potassi, sulfur de sodi, no cal que ens sulfurem tots!” Dient "Posa't la boina" en lloc de “¡Ponte la gorrica!” desapareix el característic diminutiu maño. Per gaudir de la sèrie en tota la seva esplendor i dimensió simbòlica cal connectar el dual de la televisió i veure-ho en versió original, perquè part de l’essència del protagonista rau en la seva entonació i els trets lingüístics de la parla aragonesa. Hi ha diferents tipus d’humor, ja sigui el de Gila, Cantinflas, Arévalo o Chiquito de la Calzada que queden vinculats molt fortament a arrels socials i culturals. És com si veiéssim Capri parlant en andalús. En el cas de L’últim xou, el doblatge desvirtua el concepte de la sèrie perquè Marianico el Corto parlant en català deixa de ser Marianico el Corto. I potser TV3 ho hauria hagut de tenir en compte abans de coproduir la sèrie.