La marihuana o com jugar a la ruleta russa amb la salut dels nostres fills

No hi ha dubte que al costat de les anomenades drogues dures, com l’heroïna o la cocaïna, i fins i tot al costat de l’alcohol, la marihuana té una certa bona imatge, fins i tot simpàtica i progre, cosa que ha derivat en una manca total de consciència dels seus efectes per a la salut. Si a aquesta percepció hi sumem que Catalunya, i en general la costa mediterrània, s’ha convertit en un paradís per al cultiu i el tràfic d’aquesta substància, el resultat és un còctel preocupant. I és que ara mateix és extremadament fàcil aconseguir marihuana, i els traficants es fixen especialment en els més joves, fins i tot en menors de 14 anys.

En efecte, els metges adverteixen dels efectes perniciosos que té la marihuana en edats en què el cervell encara s’està formant, és a dir, durant l’adolescència, i com pot actuar com a potenciador de trastorns mentals. Segurament la majoria d’aquests efectes seran passatgers, sempre que no hi hagi un consum excessiu o una predisposició física, però al final és com si s’estigués jugant a la ruleta russa amb la salut dels nostres fills. I aquesta circumstància, ¿la permetríem amb cap altra substància?

Malauradament, encara hi ha molta feina per fer per conscienciar la població, els joves però també els pares, dels perills del cànnabis. El fet que derivats d’aquesta planta puguin tenir un ús terapèutic, per exemple per tractar el dolor, no té res veure amb els efectes que pot produir l’herba que es pot aconseguir en una cantonada, i de la qual desconeixem la qualitat i el procés de producció.

A més, al costat dels problemes de salut pública hi ha l’impacte social i econòmic del narcotràfic. Catalunya s’ha convertit, segons els Mossos d’Esquadra, en el primer productor de marihuana d’Europa, de manera que s’hi han establert les principals màfies que es dediquen a aquest negoci. La policia catalana ha passat d’intervenir 132 plantacions el 2015 a 368 el 2019, una al dia durant l’últim any. I al voltant d’una activitat il·legal com aquesta sempre hi ha violència i també misèria. En dos anys s’han produït sis homicidis directament relacionats amb el cànnabis. I hi ha barris com el Culubret i Sant Joan de Figueres que s’han convertit en veritables territoris sense llei, amb talls de llum constants per culpa de les plantacions.

Més enllà del debat sobre la legalització o no de la marihuana, un debat que és extremadament complex però que s’ha d’abordar amb urgència, resulta necessari que la societat prengui consciència dels seus perills i actuï en conseqüència. Per molta policia que es posi, si no s’actua sobre la demanda el consum no s’aturarà i el negoci i totes les problemàtiques associades continuaran creixent.