Marina Capdevila: “Mentre ‘perdo el temps’ el cap busca idees”
"Treballar al carrer l’ajuda a improvisar, conèixer gent, viure noves experiències i viatjar"
BarcelonaIl·lustració, muralisme, sentit de l’humor. Si has vist murals de persones grans amb esperit jove, has vist la seva feina. Treballar al carrer l’ajuda a improvisar, conèixer gent, viure noves experiències i viatjar. Nova York, Miami o Londres tenen parets pintades per ella. Sempre murals amb ironia; murals que criden l’atenció del vianant; murals amb l’esperit de Marina Capdevila.
1. Falset, Vandellòs, Querétaro
Comencem parlant d’inspiració i de feines. ¿Quan arriba la inspiració? Arriba treballant, sobretot quan quasi se m’acaba el temps. Abans de posar-me a esbossar, regaré les plantes, faré un cafè, raspallaré la gata... Llavors m’assec a la taula, penso i surt. Mentre perdo el temps el cap va buscant idees. Somric, la màgia de la procrastinació, la millor arma del cervell per a la creativitat. ¿Quina feina és la preferida dels teus pares? Les més properes a ells. Ja puc haver pintat un mur gegant al Brasil, que una feina per a l’Ajuntament de Barcelona o per a Estrella Damm “és de categoria!” ¿Quina és la feina més estranya que has fet? Vaig treballar a la central nuclear de Vandellòs, outfit mono blau i caixa d’eines a la mà. Una gran experiència i font d’inspiració. ¿L’últim projecte creatiu? Un quadre per a una exposició col·lectiva a Querétaro, Mèxic, a la galeria Balneario. ¿I del que més orgullosa estàs? El mural que vaig pintar al meu poble, Falset. El vaig fer amb tanta il·lusió! Que tota la meva família i amics poguessin veure el que faig. És al que li tinc més carinyo. I també el que veig més. Somriu.
2. Colònies i recomanacions
¿Com explicaries la teva feina a un nen de 5 anys? Són unes colònies pagades: viatjo, estic amb artistes en llocs increïbles, durant el dia cadascú fa l’activitat programada (pintar el mural) i a la nit sopem junts i fem jocs de nit. Gran explicació, dit així, tots voldríem ser artistes. ¿Amb quin projecte teu et definiries? Amb els dos que faig: feina d’estudi (pintar quadres, projectes per a publi) i sortir fora a pintar murals. Necessito la combinació dels dos, reclusió a l’estudi i adrenalina al carrer. ¿Quin artista ens recomanes? Andy Dixon. ¿I a quin creatiu hauríem de començar a seguir? Al Delabrave, xafardegeu-lo i follow! Apuntats queden.
3. Dibuixos, murals i escultures
Ens posem a parlar dels seus dibuixos, la publicitat i les parets del món. M’explica que si no dibuixés gent gran, dibuixaria persones, sense edat concreta; que quan va treballar per a empreses va aprendre moltes coses bones i dolentes però sobretot que no volia anar a fitxar cada matí a un lloc; i que hi ha moltíssimes parets del món que li agradaria pintar, que encara li falten moltes estrelletes en països increïbles. ¿El muralisme és un mitjà solitari? Per a mi, no. Hi ha l’equip de producció, potser un equip d’assistents, dels quals sempre aprenc coses. I si el mural és de caràcter social, treballes amb la gent del barri. També hi ha projectes en què col·labores amb altres artistes, creant noves sinergies de treball, noves dinàmiques, sempre enriquidores. ¿T’agradaria que les teves il·lustracions s’utilitzessin en altres formats (animació, còmic, cinema)? Sí, sobretot m’agradaria explorar l’escultura, ja que sempre estic amorrada a una paret, davant una superfície gegant i plana, i potser per això m’agradaria poder caminar al voltant dels meus personatges. Moltes ganes de veure amb què ens sorprendrà, moltes ganes de Marina Capdevila.