Innocents

Vaig néixer a Xerta, al Baix Ebre, però aviat vaig haver de moure’m cap al nord per estudiar filosofia i ciències de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Apassionada per la llengua com soc, després vaig estudiar un màster en filologia catalana. Aquesta ha estat la meva passió durant tota la meva vida professional, la qual cosa m’ha permès treballar en diversos organismes sempre fent feina per la correcció i la normalització lingüístiques.

Em vaig casar i tenir fills a Sabadell, ciutat on vaig fer les meves primeres passes polítiques com a regidora de l’Ajuntament. Sempre he sigut una activista de la cultura i la llengua catalanes i per això he dedicat bona part del meu lleure tant a la Plataforma per la Llengua com a Òmnium Cultural.

L’activisme i l’amistat amb diverses persones em van portar a ser al grup fundador de l’Assemblea Nacional Catalana, l’ANC. Llavors, una cosa va portar a l’altra i, el 2015, atesa l’excepcionalitat del moment, vaig acceptar concórrer a les eleccions i entrar a la primera línia política.

Què? Ha colat la meva innocentada? Doncs ben bé que podria ser la meva història i, de fet, la de moltes dones catalanes en aquests temps de conflicte polític i moviment social transversal.

Diu la Carme Forcadell: “Soc una persona normal i corrent que lluita per la llibertat del seu país”. Una frase que podria ser atribuïble a moltes persones. El que ja és atribuïble a molt poques és haver arribat a presidir el Parlament i, el que la fa malauradament única, és que ara és a la presó “per haver permès un debat i una votació a petició de dos grups parlamentaris”, com diu ella mateixa.

M’agraden les persones innocents, les que no tenen malícia. Són també les que confien en les altres persones i no pas aquelles que sempre recelen de qui tenen al davant, posant en dubte tot allò que expressen o les iniciatives que volen emprendre. Les persones sense malícia no es malfien d’entrada, més aviat escolten, reflexionen i prenen les decisions sense que la desconfiança les emboiri. A la Carme Forcadell la veig així d’innocent, una persona que confia en les altres i especialment en la seva força per produir canvis socials. No podria ser de cap altra manera si sent presidenta de l’ANC va ser capaç d’organitzar, amb tot un equip ben gran i ben diferent, mobilitzacions anuals de gairebé un milió de persones cada Onze de Setembre.

Aquesta seva innocència és el que fa que avui, ahir, abans-d’ahir, demà, demà passat i totes aquestes festes de Nadal sigui a la presó sense poder estar amb la seva família i els seus amics. Ni ella ni la resta de presos polítics i exiliats. No s’ho mereixen. Per això demà dissabte, dia dels Sants Innocents, és el dia dedicat a tots ells i elles. Els nascuts a Amer, Parets del Vallès, Terrassa, Torroella de Montgrí, Barcelona, Vallfogona de Balaguer, Santa Perpètua de Mogoda, Vic, Sallent i Xerta.