Les idees no són delictes
Amb aquest mateix títol al novembre es va dur a terme al Parlament Europeu una sessió sobre la llibertat de càtedra o llibertat acadèmica. Sembla un terme rescatat del bagul de la besàvia i, malauradament, torna a ser d’actualitat. L’espurna que l’ha catapultat al present ha estat el fet que la Universitat de l’Europa Central (CEU, en les seves sigles angleses), ben situada en els rànquings mundials, ha de marxar d’Hongria forçada pel primer ministre, Viktor Orbán. La universitat la va crear el 1991 George Soros, un inversor i filantrop nord-americà nascut a Hongria, caracteritzat per aixoplugar projectes socials i educatius per enfortir els valors democràtics.
La comunitat universitària, tant d’Europa com dels EUA, ha posat el crit al cel davant d’aquesta situació. L’Associació Europea d’Universitats fa mesos que ho denuncia fent declaracions i demanant a la Unió Europea que posi més en valor la llibertat acadèmica en les seves polítiques, tant internes com externes. En moltes universitats destacades, com ara Cambridge o Harvard, es fan debats sobre la llibertat acadèmica i l’autonomia universitària. No són totes, tanmateix. Algunes encara no s'han despertat i segueixen pensant que aquest problema queda lluny i que el concepte encara jeu a sota de tot del bagul. Doncs no. Si no ens espavilem, la ferum de naftalina ens atraparà a tots. Orbán és només l’avís. Insensible a les manifestacions de la seva gent sobre aquesta qüestió, no és difícil pensar que amb l’augment dels governs autoritaris en molts llocs del món, perilla el que representa la universitat com a institució.
Des de la universitat no estalviem l’autocrítica (sovint ens preguntem si estem responent com cal a les necessitats de la societat a la qual ens devem), però també hem de ser conscients dels avisos o amenaces que significa restringir-ne el camp d’actuació. I és que en un món que s'enfronta a complexos reptes socials, econòmics i ambientals cal un lloc per als científics, per als pensadors, perquè busquin noves idees i nous coneixements que qüestionin l''statu quo'. Convé que ho facin en entorns oberts, és a dir, en entorns no dirigits per interessos de propietat o pel curt termini, o subjectes a intervenció i control d'aquells a qui no els agrada el coneixement que es genera a través de la recerca o el que es transmet a través de l’educació.
Sí, la universitat educa i forma per tenir èxit a la societat, sobretot perquè la prosperitat depèn de la capacitat per exercir el nostre paper en una economia basada en el coneixement cada cop més globalitzada i més tecnològicament avançada. Però, sobretot, la universitat contribueix a la societat formant ciutadans disposats a fer i fer-se preguntes, pensar críticament i prendre decisions autònomament; ciutadans responsables, capaços d'acostar-se als problemes del món amb empatia amb la situació dels altres i tenint en compte l’entorn. Tot apunta que això és una amenaça per als governants autoritaris. Cal ser-ne conscients. Saber, pensar, informar, formar no és delicte.
