La salut a un clic
La salut digital o eSalut (eHealth) és un àmbit que prové de la intersecció entre diverses disciplines, entre les quals hi ha la informàtica mèdica, la salut pública, l’atenció sanitària i les telecomunicacions. En el món acadèmic ja fa molts anys que s’ha conceptualitzat i l’OMS en té una divisió que se n’ocupa des de fa temps, però ha sigut durant la pandèmia de covid-19 que la pràctica de la salut digital ha fet eclosió.
La pandèmia ha servit d’accelerador de moltes pràctiques que ja existien, com ara el teletreball, però que en fer-se necessàries hem pogut implementar i així analitzar-ne els seus pros i contres. El mateix està passant amb la salut digital. Es veia –i encara es veu– amb certa desconfiança, com passa amb totes les innovacions, però n’hem vist més que mai la necessitat, i així, a més de seguir estudiant-la, en podem parlar obertament amb tothom que senti que l'interpel·la, sigui professional o ciutadà interessat.
Durant el confinament ens ha semblat còmode que poguéssim fer una consulta per telèfon i que ens enviessin directament la recepta a l’ordinador de la farmàcia. I és que ja abans era útil poder demanar visita per internet o no haver d’anar amb els papers d’interconsulta d’un professional a l’altre. Ara ja es comuniquen directament i comparteixen la nostra història clínica, incloses les ressonàncies i les radiografies (que, segons de quina part del cos es tractava, eren tan grans que no sabíem mai on guardar-les). Tenir a un clic la consulta de la nostra pròpia història clínica també ens pot facilitar la vida (per recordar una lesió o una medicació de fa anys, per exemple).
Fa temps que consultem a internet tota mena d’informació sobre salut, però darrerament n’ha augmentat la qualitat i també sabem millor com destriar el gra de la palla. I encara en sabrem més a mesura que anem aprenent els criteris per discernir entre els continguts que són consistents i els que no ho són. A més, hem vist que hi ha aplicacions de mòbil que serveixen per ajudar-nos a controlar la diabetis o per fer el seguiment d’una pandèmia. En aquest darrer cas, fent recerca científica que també inclogui la participació dels usuaris i especialistes en ètica, estic convençuda que podrem trobar la solució tecnològica adequada.
També hem après que totes les nostres dades juntes, sense cap necessitat d’identificar qui és qui, ajuden a estudiar factors de risc (per a la salut cardiovascular, entre d’altres) i predir possibles evolucions d’epidèmies. Ja ho sabíem de l’epidèmia de grip, però en la de covid-19 s’han arribat a fer populars les corbes epidèmiques a tot el món. Els diaris i les xarxes socials en van plens cada dia. La ciència de dades s’ha fet visible arreu.
Res no estè exempt de problemes, però la salut digital ens posa la salut a les mans, gràcies sobretot a internet. Ens permet interactuar, tant pensant en la salut individual com en la col·lectiva, i fa que la ciència de dades en sigui un component clau. Una invitació a conrear la cultura de la pròpia salut i de la de la comunitat.
