El segle XXI comença el 2021

La pandèmia ha accelerat canvis en l’educació que ja estaven apuntats i que a partir d’ara no es podran defugir. Per això un important pensador com Sanjay Sarma, vicepresident de la prestigiosa universitat nord-americana Massachusetts Institute of Technology (MIT), diu que el segle XXI començarà el 2021. La pandèmia del covid-19 ha significat el punt d’inflexió del tombant real de segle.

Fa només 15 anys hauria estat impossible tancar les universitats i continuar la docència. Avui ha estat possible. Tanmateix, això també ens ha fet adonar de les mancances que la universitat té per repensar la docència. I és que el model gairebé no ha canviat des de fa molts segles, com deia el mateix Sarma a la lliçó inaugural d’enguany de la meva universitat.

S’ha fet evident que el professorat ja no és l’únic repositori de coneixement. Avui dia el coneixement està disponible arreu i es pot arribar a qualsevol persona amb un ordinador portàtil, una tauleta o un telèfon mòbil. A més, l’auge de les xarxes socials i el ràpid creixement de la tecnologia digital plantegen reptes sense precedents a les universitats per ajudar els estudiants a personalitzar els seus aprenentatges. El SARS-CoV-2 ens ho ha fet ben palès.

Això significa que haurem de canviar la manera com abordem la docència i l’aprenentatge. Entre d’altres, la presencialitat haurà de demostrar que té prou valor perquè valgui la pena dedicar temps a anar a classe només a escoltar.

D’altra banda, per si no era prou evident, la pandèmia ha posat de relleu que necessitem la interdisciplinarietat per resoldre problemes complexos. De fet, com ha escrit Richard Horton, editor de The Lancet, “el covid-19 no és una pandèmia, és una sindèmia”. El terme s’utilitza quan interaccionen dues o més epidèmies que causen més trastorn que la suma de les dues. Ho és perquè l’emergència del SARS-CoV-2 apareix concomitantment amb una sèrie de malalties no transmissibles, i les dues condicions interactuen en un context de desigualtats socials que exacerba els efectes adversos de totes elles.

Aquesta sindèmia actual no és l’únic problema complex al qual hem de fer front. N’hi ha molts i de molt diversos, i cal abordar-los des de la recerca científica interdisciplinària. Val a dir que no només faig referència a coneixements de diferents disciplines científiques i socials, sinó també a habilitats transversals com, per exemple, el pensament crític, la capacitat comunicativa, l’empatia, la curiositat, el saber treballar en equip o la creativitat.

Avui dia sabem que determinades metodologies d’aprenentatge, com ara la basada en problemes o la basada en projectes, no només fomenten un enfocament multidisciplinari del coneixement sinó també les competències transversals i, a més, permeten desenvolupar habilitats d’aprenentatge al llarg de la vida. Ja ho diu Sanjay Sarma que, més que formar persones per aquesta o altra professió, hem de formar-les perquè esdevinguin directores i directors generals de les seves pròpies vides.