Ciència i equitat (encara) combinen fatal
La representació de les dones en ciència i medicina ha augmentat lentament durant les últimes dècades. Tanmateix, malgrat la representació creixent, les dones encara pateixen el biaix i la discriminació en comparació amb els homes en aquests àmbits en diversos aspectes, com ara la contractació, l'avaluació o la promoció. Els biaixos sistemàtics i individuals creen entorns no desitjats per a les dones que, a més, s’agreugen per a totes aquelles que s’identifiquen amb altres grups tradicionalment devaluats (per exemple, dones de color).
Amb aquesta contundència s’expressa un article de la revista científica The Lancet que revisa diverses dècades de recerca per identificar cinc mites que continuen perpetuant el biaix de gènere i cinc estratègies per eradicar-lo. Mites com ara que el fet de promoure la diversitat contravé la meritocràcia, que el biaix de gènere el causen exclusivament algunes persones o que assolir la igualtat de gènere és només una qüestió de temps.
Així doncs, com que és un mite que el temps arreglarà, i seguint algunes de les estratègies per posar-hi remei, aquesta tardor els dinou centres de recerca en salut de Catalunya, en un esforç promogut per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), han signat la carta de compromís per a la igualtat de gènere davant la consellera de Salut. La carta conté deu punts, alguns dels quals amb reptes importants com ara fer front a la desigualtat salarial o promoure canvis en la cultura organitzativa i en l’estructura professional per eliminar barreres sistèmiques, biaixos inconscients, estereotips i desigualtats.
La signatura es va fer en el marc d’una jornada en què diferents ponents exposaven les mesures preses per a la igualtat de gènere en la recerca científica, inclosa una de les editores del prestigiós grup de revistes The Lancet, que el febrer d’enguany va publicar un número monogràfic sobre dones a la ciència, la medicina i la salut global.
Un dels articles va analitzar els gairebé 24.000 projectes corresponents a més de 7.000 investigadors principals del programa de finançament dels Instituts de Recerca en Salut del Canadà entre els anys 2011 a 2016. Van estudiar els resultats abans i després del 2014, data en què van canviar el sistema d’avaluació, d’un de tradicional (i present arreu) a un de més modern que se centre en el projecte presentat i no pas en el currículum de l’investigador. Doncs bé, l’estudi va demostrar que el biaix de gènere en el finançament de projectes és atribuïble a les avaluacions menys favorables de les dones com a investigadores principals i no pas a la qualitat de la recerca proposada.
Un estudi més (de ja una bona pila) que posa de manifest el biaix de gènere en avaluació de la recerca. Per això i per la feina que encara hi ha per fer, subscric l’editorial del monogràfic i mantinc també que la igualtat de gènere no és només un tema de justícia i drets sinó una qüestió crucial per produir la millor recerca científica.
