Divertir-se amb el dolor dels altres
En ple segle XXI, barbaritats com els Sanfermines, els bous embolats, els bous a la mar, els correbous, arrencar el cap a les oques, perseguir ànecs, la 'rapa das bestas' o el tir i arrossegament se segueixen celebrant estiu rere estiu per tot l’Estat. Resulta urgent fer-se dues preguntes: per què hi ha tanta gent que troba divertit torturar animals, i com es pot aconseguir que aquestes expressions de crueltat col·lectiva quedin definitivament enterrades en el passat. Són preguntes que ens hem de fer amb urgència i, tanmateix, sense oblidar que ja fa segles que ens les plantegem, com ha demostrat l’historiador Juan Ignacio Codina al seu llibre 'Pan y toros', publicat per Plaza y Valdés.
Per entendre per què segueix vigent aquesta violència cal recordar que la nostra civilització, i especialment el nostre sistema econòmic, es basa en el domini dels altres animals. Quan la gent se’n fa conscient i comença a sentir empatia envers cavalls, porcs, vaques o ànecs explotats, comença també a canviar de forma de vida. Però aquest canvi, que ara estan emprenent molts joves, resulta amenaçador per a una llarga llista de sectors de negoci, que intenten impedir-lo. Els Sanfermines o els correbous semblen una expressió de llibertat desfermada on tot està permès, una oportunitat per a la disbauxa sense límits, però en realitat aquestes festes serveixen perquè la gent reprimeixi la seva empatia exactament tal com li convé al poder econòmic.
La manera de posar fi a aquesta crueltat és redescobrir els animals. Una part important de la població viu d’esquena als altres animals i a la natura, cosa que resulta especialment trista a l’estat espanyol, el país amb més biodiversitat d’Europa. Hem de percebre els altres animals com el que són: subjectes que senten plaer i dolor, alegria i enyorança, gratitud i por, que tenen records i desitjos. Observar amb respecte les seves sofisticades formes de vida i les relacions afectives que mantenen entre ells ens regalarà un plaer enriquidor, i ens revelarà la ignorància que fomenten les festes de la crueltat. Si admirem sense dominar, descobrirem que quan respectem la llibertat dels altres animals també nosaltres ens fem més lliures, i apreciarem en cada animal la bellesa profunda que els maltractadors intenten fer invisible. Aquest últim punt és important, perquè sovint s’intenten justificar les celebracions de la violència amb arguments estètics, que són tan falsos com l’argument que la nostra llibertat consisteix en fer el que volem amb els animals. L’estètica dels correbous i altres crueltats similars és superficial i banal, perquè consisteix en negar-se a apreciar la bellesa dels animals i destruir-la estúpidament.
Però sectors poderosos estan en guerra contra el progrés moral. Un cas paradigmàtic és el de Javier Esquembre, exalcalde de Villena: el govern municipal que encapçalava va decidir no celebrar corrides de toros, i ara la Fundación Toro de Lidia ha interposat una demanda contra ell. Per donar-li suport s’ha iniciat la campanya 'No me impongas tu violencia', que és un molt bon lema per expressar el que està en joc.
