ANÀLISI EXPRÉS

Solemnitat, vot i avís a Rajoy: les claus de l'acte a Palau

Mas ha complert el seu compromís i entra a la història com el primer president que crida a les urnes per votar sobre la independència

El president Artur Mas signa el decret per convocar la consulta del 9-N. / EFE
i Ferran Casas
27/09/2014
5 min

BarcelonaAquest dissabte Artur Mas ha entrat a la història convertint-se en el primer president de la Generalitat que convoca oficialment els catalans a les urnes per pronunciar-se sobre la independència de Catalunya. El decret que ha signat per fer possible que, d'acord amb la llei de consultes, es voti el 9-N busca resoldre un plet polític especialment intens en els darrers anys. Mas ha signat a Palau i ho ha fet en un acte solemne i en que s'han cuidat els detalls. Ho ha fet envoltat de representants institucionals i amb centenars de persones convocades a la plaça de Sant Jaume per donar suport a la signatura. Aquestes són, a banda del contingut i els detalls del decret que ha posat en marxa tota la maquinària, les claus de l'acte de signatura i el discurs posterior [aquí i aquí] del president:

1. La solemnitat: Després de fer nit a la Casa dels Canonges, la residència oficial dels presidents de la Generalitat i que s'usa en comptades ocasions, Mas ha signat al Saló de la Verge de Montserrat, l'avantsala del seu despatx a Palau i on fa les recepcions, i ha fet el seu discurs des de la galeria gòtica. Aquest cop, a diferència del que havia passat altres vegades, no ha usat un bolígraf de plàstic sinó una estilogràfica amb l'escut de la Generalitat gravat i que acabarà al Museu d'Història de Catalunya. L'acompanyaven els representants institucionals (la mesa del Parlament, el govern en ple i els portaveus dels grups parlamentaris de CiU, ERC i la CUP). Hi havia els consellers d'Unió però no el seu líder Josep A. Duran i Lleida i tampoc el d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que també dóna suport al procés i al 9-N però que no volia participar d'un acte que considerava governamental, més encara sense haver tingut abans accés al decret. Ni Unió ni ICV han decidit encara el sentit del seu vot el 9-N. El secretari del govern Jordi Baiget ha llegit el decret i acte seguit Mas l'ha signat. El protocol s'ha trencat després i els assistents a la firma han corregut a fer fotos a l'històric decret, que el govern espanyol durà, juntament amb la llei, dilluns al TC per deixar la consulta sobre el futur polític de Catalunya fora de la llei.

2. Llei i consens: En el seu discurs Mas ha posat l'accent en que el procés s'ha fet des del respecte estricte a la legalitat (encara no ha actuat al marge del marc espanyol) i en que ell ha buscat i busca l'acord dins i fora de Catalunya per ampliar consensos i poder votar de forma acordada. Ha recordat que ha estat disposat a negociar la data i la pregunta amb Rajoy i que fins al final serà així, però que és irrenunciable complir el programa electoral, els acords i, per tant, saber l'opinió dels catalans sobre el seu futur polític. "Volem votar!", ha proclamat. El president ha posat en valor la unitat que hi ha a Catalunya sobre la necessitat de votar i de fer-ho amb un contrast d'idees i actuant amb responsabilitat. La pluralitat i amplitud dels suports és una de les fortaleses del procés, també portes enfora.

3. En castellà i en anglès: Mas sabia que el seu discurs tindria un fort impacte més enllà de Catalunya, a Espanya i a l'estranger. Per això ha fet una part de la intervenció en castellà i anglès. Després de comparar el que passa a Catalunya amb el que fan altres països, com ara el Regne Unit, on els escocesos han pogut votar sobre la independència, ha intentat combatre la imatge de divisió i conflicte que traslladen els principals partits i mitjans de comunicació espanyols amb l'argument que es tracta només de "parlar, votar i ser escoltats" de forma "pacífica i democràtica". Segons ell els llaços amb la resta de l'Estat no tenen perquè trencar-se perquè en la construcció europea Catalunya i Espanya han d'anar de bracet. Fent ús d'un dels seus arguments més recurrents i contundents ha afirmat que "a ningú li pot fer por que es voti". En anglès ha reivindicat el dret a decidir, ha citat Barcelona (la marca més potent que projecta Catalunya) com a escenari de les grans manifestacions independentistes i ha recordat que la catalana és una nació que ve d'antic i que vol "democràcia, diàleg i pau".

4. Avís a Rajoy: Mas sap que Rajoy no s'estovarà i que seguirà sense moure's ni oferir res, si més no de forma immediata. Vol impedir que el govern espanyol prengui, arribat el cas, mesures coercitives d'algun tipus. És conscient que davant hi té un executiu que "vol fer-ho tot per no deixar fer res" però ho ha contraposat al suport popular al procés i a la legitimitat històrica de la Generalitat. Ha afirmat que "només imposicions externes han provocat la suspensió de l'autogovern" amb la que fa pocs dies va amenaçar, per exemple, el ministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo. Es referia a dictadures com les de la Primo de Rivera o Franco o la supressió de l'autogovern durant la Segona República després dels fets d'octubre de 1934. I Mas sempre ha dit que ell no cometrà, com Lluís Companys, l'error de fer un sis d'octubre.

5. El carrer: Mentre Mas signava i feia i el seu discurs, i també quan Oriol Junqueras, Quim Arrufat, Josep Rull i Ramon Espadaler s'adreçaven a la premsa a Palau, centenars de persones estaven concentrades a la plaça de Sant Jaume per la campanya Ara és l'hora, que lideren l'ANC i Òmnium. El procés té en el carrer, en la societat civil organitzada, un actor principal i influent. Les grans manifestacions independentistes a les tres darreres diades han estat l'avantasala d'unes eleccions a les quals els partits es van presentar amb l'oferta d'exercir el dret a decidir, de l'acord per la data i la pregunta de la consulta i de la signatura del decret. Han passat coses, el carrer vigila i empeny per votar. Aquest dissabte al matí Carme Forcadell i Muriel Casals hi tornaven a ser i es mostraven satisfetes i agraïdes per la signatura del decret i el suport dels ajuntaments (el 93% del total, entre ells els de Barcelona, Tarragona o Badalona gràcies al sí o la inhibició del PSC en alguns casos). Després de baixar a saludar a la plaça de Sant Jaume, Mas deia a la premsa, molta d'ella internacional, que "cal escoltar a aquesta gent i a tots els que volen votar".

stats