Mascaretes: experiment d’estatalització de l’economia

El capítol de les mascaretes al nostre país el penso fer servir a les classes d’economia com a exemple més al·lucinant de com la implantació de mesures econòmiques comunistes es carrega en dos dies un mercat. Les mesures són exactament les que hauria aplicat Lenin: prohibició a qualsevol empresa que no sigui l’Estat de fabricar o importar mascaretes; regulació dels preus; obligació que determinats distribuïdors siguin els únics en proporcionar-les; obligació a les farmàcies perquè, encara que les hagin adquirit a un preu més elevat, les venguin sota preu de compra, assumint elles la pèrdua; racionament del nombre de mascaretes per habitant, registrant-ne la identitat; gratuïtat del producte racionat, que assumeix l’Estat; avís al sector privat de la potestat de l’Estat de confiscar material sanitari sense pagar i sense avís, amb escorcolls policials, si cal.

D’això se’n diu intervenció i estatalització total d’un producte, en aquest cas, de primera necessitat. Resultat en només tres setmanes:no hi ha mascaretes en la fase més aguda de la pandèmia; algunes farmàcies amaguen les que van comprar per tal de no assumir les pèrdues; les clíniques privades no compren material sanitari per por que els hi prenguin; s’inicia el mercat negre de mascaretes; desinterès de tots els productors internacionals per enviar mascaretes a Espanya; desaprofitament de tota la indústria espanyola que hauria pogut fabricar mascaretes i, d’aquesta forma, haver abaixat els preus de forma natural augmentant l’oferta; reacció de particulars fabricant mascaretes a casa per vendre-les en l’economia submergida sense control de qualitat ni cap control sanitari.

No cal gaire més. Aquest govern és un desastre. Però no és només incapacitat. Avís per a navegants: han vist l’oportunitat de començar a estatalitzar el país. Constatar que pots tancar tota la població a casa seva et dona ànsia de més poder. No en tinc cap dubte.