Massa menut per jugar al Barça? I un rave!

Cap D’esportsLa Copa del Rei amb partit d’anada i tornada no té sentit. Els que van decidir estirar com un xiclet els calendaris del futbol s’omplen les butxaques, però, encaparrats a munyir del tot la vaca del futbol per fer-se rics, omplen un calendari de partits fluixots. La Copa hauria de ser a partit únic. Però cada cop que hi ha un partit, hi ha una oportunitat. I del partit de tornada contra la Cultural es recordarà, segurament, el debut de Riqui Puig.

A Valverde li costa molt mirar cap a La Masia. Ho fa menys que altres tècnics. I quan ho fa, saps que ho fa per necessitat o perquè no hi ha gaire risc. Però contra la Cultural, finalment, Riqui Puig va poder trepitjar la gespa de l’estadi on tota la vida ha somiat jugar, i en cinc minuts ja havia donat una assistència de gol preciosa. Fa pocs dies Puig entrava a l’hotel de disseny del centre d’Eindhoven on el Barça estava concentrat vestit d’etiqueta, sota la mirada dels aficionats locals, que no sabien del tot qui era aquell menut. Puig, que té 19 anys però sembla que en tingui 17, hi va entrar decidit, conscient que l’oportunitat tard o d’hora arribaria. I va arribar a la Copa.

Puig ha anat cremant etapes ignorant les mirades de burla dels més alts, que acaben callant quan el veuen jugar. Sempre ha semblat més menut, i més d’un tècnic ha dit que era massa baixet, massa menut. Els seleccionadors espanyols no l’han convocat i al Barça s’han viscut debats. Però, com va dir Johan Cruyff, el jugador baixet, a més d’empatitzar amb l’aficionat, és llest i fort mentalment, ja que s’ha vist obligat a buscar solucions per esmunyir-se de rivals més alts. Si alguna cosa ha fet gran el Barça, ha sigut la capacitat de donar galons als menuts. Riqui Puig parla un idioma futbolístic que tot el Camp Nou reconeix. Un idioma que no té res a veure amb els centímetres, té a veure amb el cap. I el seu cap pensa molt ràpid.