Masses i armes: la realitat del 20-S xoca amb la sedició
Madrid“Allò es va convertir en un caos”, va declarar ahir el tinent de la Guàrdia Civil C 57393, a càrrec de l’escorcoll dut a terme a la conselleria d’Economia, que alhora reconeixia no haver vist el que passava fora de l’edifici, a part de la creixent massa de gent que s’hi anava concentrant. Però els fets del 20 de setembre del 2017 són com són i no com van poder ser, tot i que gran part de les preguntes dels fiscals posen èmfasi en el que podria haver passat: en la por, l’assetjament, les llaunes i ampolles d’aigua llançades, la cridòria, els insults i l’allau d’un grup, sense conseqüències, contra l’alta, antiga i pesada porta de fusta de l’edifici.
El tinent de la Guàrdia Civil ja va declarar en instrucció i com a testimoni en el judici del Tribunal Suprem, i les dues vegades va carregar contra la seva interlocutora del matí del 20-S, la intendent dels Mossos Teresa Laplana. Però en la seva declaració d’ahir va sonar en general menys bel·ligerant i especialment més contingut respecte a Laplana.
Encara que, això sí, va afirmar que tan bon punt va arribar Laplana -a les 09.54 h, segons registren els vídeos del hall d’entrada de l’edifici-, ell li va plantejar que els Mossos enviessin agents d’ordre públic com a mesura preventiva, perquè amb trenta o quaranta persones era més fàcil evitar les dificultats de l’escorcoll a Economia. Però ella, després de consultar-ho amb els seus superiors jeràrquics, li va respondre que no creia que calgués.
Les tres escenes més repetides en l’interrogatori dels fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo van ser: la massa, les armes abandonades als cotxes de la Guàrdia Civil i la presumpta amenaça d’esbotzar la porta de l’edifici. ¿Però aquesta massa i els seus dirigents van fomentar una sedició el 20-S? Segons la sentència del Suprem, aquests dirigents van organitzar una sedició davant d’Economia amb la connivència dels Mossos. I això intenten il·lustrar els fiscals.
L’alçament tumultuari per impedir, per exemple, el compliment del mandat judicial, podria encaixar en el tipus penal de la sedició. Però 40.000 persones amb el propòsit d’alçar-se tumultuàriament amb aquesta finalitat haurien aconseguit frustrar l’entrada i l’escorcoll durant la llarga jornada del 20-S. I no ho van ni intentar. Si ho haguessin intentat, cap resistència ho hauria pogut impedir. Les tres escenes apuntades il·lustren, precisament, el contrari del que es vol demostrar. La massa podria haver sigut un caos, com afirma el tinent de la Guàrdia Civil, però la seva indignació la van contenir els convocants, fet que prova que no fomentaven la sedició. Però el tema de les armes abandonades al vehicle de la Guàrdia Civil apareix una vegada i una altra en el judici oral. I què? Les armes no van ser sostretes.
I, per fi, ens queda la porta d’entrada de la conselleria. El responsable dels Mossos que va substituir Laplana a partir de dos quarts d’onze de la nit va explicar que no va ser un intent de penetrar en l’edifici, sinó d’escapar-se de la càrrega de la Brimo a la Gran Via.
