15/10: Matar un president

Fa vuitanta anys Franco va fer matar el president de Catalunya, que li havia lliurat Hitler. Escric que Franco el va fer matar i no pas que un tribunal militar el va condemnar a mort perquè la sentència ja estava escrita abans del judici, que és una farsa. No és l’únic cas. He llegit força sentències d’aquells anys i en moltíssims casos els fets no hi tenen la més mínima importància, són una excusa que no es molesten gaire en provar ni en comprovar. No maten les persones pel que han fet, sinó pel que són. Pel que pensen. Alguns, també, pel que representen. Companys era president de la Generalitat. A Catalunya ajuntem en un sol càrrec el cap de govern (el que en alguns llocs anomenen el primer ministre) i el president: el càrrec electe que encarna el país. Aquí el president és totes dues coses. A qui volien matar és al president. No tant al cap de govern. Certament, a la rereguarda republicana van passar coses terribles, que la memòria històrica també haurà de recuperar. Però la sentència és contra la persona triada a les urnes per representar la catalanitat. Maten el president. I els qui ara embruten, destrueixen o insulten els monuments que el recorden ataquen el president de Catalunya. Com Franco i com Hitler. Encara avui.