Material obligatori: la formació
Vam acabar l’agost amb cert rebombori a la muntanya per una ordre municipal que va impulsar el senyor Peillex, alcalde de Saint-Gervais, municipi d’on parteixen moltes de les aventures d’alpinisme ràpid en direcció al Mont Blanc. L’alpinisme ràpid és una modalitat molt practicada en els darrers temps i Peillex, preocupat per l’elevat nombre d’accidents que es multipliquen any rere any, ha decidit que no hi pujarà ningú més sense un material obligatori.
En Kilian Jornet, un dels grans artífexs d’aquesta modalitat, ha opinat sobre aquesta qüestió, així com en Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Cadascú a la seva manera ha expressat que no és tan important portar un material concret com saber fer-lo servir i tenir l’autoconsciència de quins límits podem traspassar i quins no. Aquí hi ha dues qüestions. Una és la consciència de les pròpies aptituds i l’altra és la base de tot: la formació.
En el torn de preguntes d’una xerrada que vaig fer als alumnes de CAFE de la UVic sobre curses de muntanya em van demanar si creia que l’efecte Kilian era perjudicial, ja que l’afany d’emular-lo promovia una massificació en entorns poc segurs. En una altra ocasió, quan malauradament l’alpinista Ueli Steck ens va deixar, li vaig dedicar una columna i en un dels comentaris vaig llegir-hi, amb cert to enrabiat, que ens deixava un mal exemple. No ens equivoquem, no podem deixar caure el pes de les nostres accions sobre personatges extraordinaris que actuen sota la seva responsabilitat i han estat dotats per fer allò que fan. Siguem conscients que el problema el tenim nosaltres, no ells.
En aquest punt entra en joc la formació. Merino destacava la importància de formar les persones que van a la muntanya. De res servirà que portem tot el material obligatori si no en sabem fer un bon ús. Tant la Federació com les entitats excursionistes fa anys que estan involucrades en aquesta tasca i històricament han realitzat una gran feina. És evident que els temps han canviat i que l’estil de formació ha d’evolucionar amb les noves tendències.
No podem viure la massificació actual en entorns de muntanya com un càncer, però calen mesures de prevenció i aquestes passen per conscienciar els usuaris que no tot s’hi val i que el coneixement de l’entorn, el material, la tècnica i la pròpia preparació són fonamentals per salvaguardar-nos a nosaltres mateixos, l’entorn i tots els serveis que s’activen en cas d’accident amb la repercussió econòmica però sobretot social que genera cada víctima i cada accidentat.
