L a mare d’Adolf Hitler va néixer el 12 d’agost del 1860. Podria haver sigut una simple anècdota, però el Führer la va convertir en una data transcendent per homenatjar-la. Va convertir la jornada en el Dia de la Mare. Era el dia en què es lliuraven les Creus d’Honor a les millors mares. No a totes. Només a les que complien amb exquisidesa el rol que ordenava el Tercer Reich. Eren dones que havien de sotmetre’s al lema de les tres K: kinder, küche, kirche. Nens, cuina i Església, tot i que el paper de l’Església quedava substituït per l’entrega al règim i al partit. Durant el nazisme el rol de les dones es limitava oficialment a tenir cura de la llar i a procrear per engrandir la raça ària. A més, totes aquelles que demostressin puresa en el seu arbre genealògic i una conducta modèlica podien rebre una de les Creus d’Honor del règim: la de bronze si tenien cinc fills, la de plata si en parien fins a sis i la d’or si donaven a la pàtria una descendència de set o més fills vius. Les dones que eren guardonades amb aquestes medalles obtenien privilegis socials i econòmics i eren homenatjades en actes públics. Se les presentava com a referents femenins del règim.
Mentre el feminisme era perseguit i penat, s’estigmatitzava greument les dones que fugien de l’estereotip. Es considerava que les que desenvolupaven rols considerats propis de la masculinitat o no es preocupaven de mantenir els requisits físics que exigien a les dones tenien una carència als òrgans sexuals que les feia comportar-se d’aquella manera.
A les noies se les adoctrinava en aquest paper reproductor i domèstic des de ben joves. A partir dels divuit anys, se les obligava a formar part de l’associació Fe i Bellesa, que les instruïa com a esposes i mares modèliques. Les dones que deixaven la seva trajectòria professional per casar-se rebien un préstec econòmic com a compensació, que quedava cancel·lat a partir del moment que havien parit fins a quatre nadons vius. L’avortament estava prohibit i condemnat, si calia, amb la pena de mort. A les dones amb pocs recursos econòmics o que havien quedat embarassades sent mares solteres se’ls garantia una opció que, en realitat, tenia una finalitat amagada. El règim nazi va crear els lebensborn, una mena de cases de maternitat que interpretaven com a fonts de vida. Eren centres que deien que protegien les mares, sempre que complissin amb els trets físics que exigia la raça ària. Se’n controlava l’embaràs i se’n garantia el benestar mentre gestaven. Però, un cop naixia el fill, el donaven en adopció a famílies afins al règim que no en podien tenir de manera natural. Més endavant, els lebensborn van promoure la captació de noies perquè tinguessin relacions amb oficials de les SS i concebessin fills en honor al Führer. El que algunes inicialment van interpretar com un servei a la pàtria es va acabar convertint en autèntics bordells on els soldats alemanys anaven per tenir relacions amb noies joves prèviament seleccionades. Després de la guerra, la quantitat de nens abandonats i nens adoptats considerats fills de la vergonya va convertir-se en una xacra per al país que va quedar oculta per l’horror dels camps d’extermini. Per a totes les criatures lebensborn, descobrir els seus orígens va suposar un niu de traumes i tragèdies vitals.
Afirmar que les dones han tingut rols secundaris en règims dictatorials és pervertir la realitat. Les mateixes estructures i valors els donaven aquesta etiqueta quan, en realitat, els atorgaven una missió de per vida, que les oprimia des de la infantesa i les convertia en una altra mena de soldats dòcils que també lliuraven el seu cos a la pàtria perquè el règim en disposés a conveniència.