Mediaset, líder de la televisió a Catalunya
TV3 tanca un nou bon any en audiències i culmina una dècada de lideratge. Mai cap televisió a Catalunya havia aconseguit mantenir-se dalt del podi tant de temps seguit. Però aquesta bona dada eclipsa unes altres xifres francament inquietants. A risc de quedar com un Mr. Scrooge, consigno les quatre dades que caldria tenir en el radar per refredar possibles entusiasmes: la televisió pública catalana passa per un moment d’emergència més sever del que el lideratge suggereix. El titular d’aquesta columna és tan cert com els que hem llegit aquests dies saludant (justament) el decenni de TV3 dalt del podi.
18,7%.És la (minsa) suma de tot el consum de televisió en català, del qual TV3 representa el 78,1%. Patim un problema sever d’oferta i això s’ha de tenir en compte quan s’analitza per què una part dels ciutadans no passen mai per la televisió pública nacional. La qüestió política deu ser un factor, però no crec que sigui el més rellevant, al costat de la impermeabilitat d’una part substancial de la població pel català en l’audiovisual.
24,9%. Diem que TV3 és líder perquè ho comptem a partir de canals. Però si analitzem els grups mediàtics, aleshores la Corporació cau a la tercera plaça, amb un 18,1%, contra el 24,9% de Mediaset. Això és important, per exemple, a l’hora de considerar la potència que tens per impulsar un imaginari propi. O, més prosaicament, per anar a buscar finançament en forma de publicitat. És veritat que la televisió de Berlusconi té vuit canals, mentre que la pública s’ha de conformar amb quatre (incloent-n’hi dos que manté en semicoma). Però la crua realitat és que, encara que Madrid retornés el segon múltiplex que permetria augmentar l’oferta, no s’observa voluntat política de augmentar suficientment el pressupost de TV3.
5,9%. És la quota de TV3 entre els nens de 4 a 12 anys. Es tracta de l’únic segment d’edat en el qual la pública no lidera -d’entre les generalistes- sinó que ho fa Telecinco. Ja em perdonaran l’obvietat, però els nens de 12 anys seran nanos de 13 l’any que ve, i de 14 el següent. TV3 ha de preguntar-se per què els espectadors més joves no s’enganxen a la seva fórmula. Probablement cal tenir una mica més d’edat per apreciar les qualitats del servei públic i rebutjar les banalitats. Però això no pot ser l’excusa per obviar el debat profund sobre la pèrdua d’atractiu entre les futures lleves d’espectadors adults.
9,8%.És la quota de TV3 a les llars de menys ingressos. Allà tampoc lidera, en favor de Telecinco. ¿La pública s’ha de llançar a fer entreteniment banal? No pas. Però el sistema audiovisual català, per ser considerat normalitzat, hauria de tenir alguna oferta privada sostenible que permetés tenir coberta aquesta àrea de l’entreteniment. (Sí, jo també preferiria que la televisió fos diferent, però mentre això no arriba m’estimo més que el català ho visqui sense ser discriminat ja des de l’oferta). Com que soc optimista de mena, penso que TV3 se’n veuria beneficiada a la llarga, a més, ja que una cadena així crearia un públic nou, menys repatani a l’hora de consumir audiovisual en català.
Quatre dades. M’apunto com a deures revisar-les d’aquí un any.
