Les mentides de la despesa militar
S'ha presentat el projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) i això sempre genera una gran expectació i un enorme debat públic, ja que se suposa que són els comptes que han d'assenyalar els camins de les polítiques públiques de l'Estat per al proper any. Però la realitat és molt diferent. El pressupost públic que s'aprova al Congrés de Diputats pot patir innombrables alteracions durant l'any, alteracions que poden convertir en irrellevant el debat parlamentari.
Això és el que passa anualment amb el pressupost militar. Resulta que cada any s'aprova un pressupost inicial i després, durant l'execució de la despesa, s'afegeixen recursos al pressupost inicial. Això és especialment significatiu en dues de les partides pressupostàries: el pagament dels compromisos adquirits amb els programes especials d'armaments (PEA) i les missions militars a l'exterior.
Els PEA impliquen la compra d'armes de combat, com també ho són els avions EF-2000, els helicòpters, les fragates, els blindats Leopard, els submarins i així fins a catorze grans programes, els quals tenen un enorme cost, al voltant de 30.000 milions. Aquests programes, en el pressupost del 2012 i el 2013, van tenir una assignació inicial de 3,53 milions i 4,94 milions, respectivament, quan el compromís de pagament era molt superior. Aleshores, el 2012, el govern va recórrer a l'aprovació d'un crèdit extraordinari de 1.782,7 milions; i aquest any, al mes de juliol, es va aprovar un altre crèdit de 877,3 milions per poder pagar els compromisos adquirits. ¿Passarà el mateix el 2014? Sens dubte. Pedro Argüelles, secretari de Defensa, ha assegurat que tornarà a recórrer a crèdits extraordinaris per fer front al pagament dels programes d'armes.
L'altra partida que cada any està consignada de manera insuficient són les operacions militars a l'exterior, denominades com de "manteniment de la pau". Deixant al marge si porten la pau o no a l'Afganistan o a l'oceà Índic, on protegeixen tonyinaires, aquestes missions cada any tenen una aportació de 14,3 milions. L'any 2012 van tancar l'exercici amb un cost de 767 milions, i enguany, al mes de març, ja tenien aprovada una aportació de 514 milions, que en acabar l'any serà indubtablement superior.
Això mateix passa amb altres partides del ministeri de Defensa. El 2012, en finalitzar l'any, el pressupost s'havia incrementat un total de 2.762 milions, cosa que representava un 43% més que l'any anterior, quan ens havien dit que el pressupost de Defensa baixava un 13%. Aquest any ens han dit que el pressupost del ministeri baixava un 6% respecte al 2012, i a data de setembre ja ha rebut injeccions per valor de 1.838 milions d'euros, cosa que representa un increment -de moment- d'un 31%.
Resulta evident que hi ha moltes partides pressupostàries que estan deliberadament infravalorades, i que la despesa militar real de l'Estat, recollida en els PGE, és un frau per ocultar a l'oposició política i a l'opinió pública el veritable pressupost militar.
I tot això sense tenir en compte totes aquelles altres partides repartides entre altres ministeris i que tenen a veure amb l'exèrcit i la defensa, i que la mateixa OTAN aconsella als països membres que es comptabilitzin com a despesa militar. Es tracta de les classes passives militars, la mútua militar, els ajuts en R+D militar, que surten del ministeri d'Indústria, i la contribució a l'OTAN, que surt d'Exteriors. A totes aquestes partides cal afegir-hi els interessos del deute de Defensa, perquè si s'endeuta per comprar armes sembla just aplicar-li la part proporcional. Aleshores, la despesa militar prevista per a un any sempre és més del doble que la del ministeri. Així, puc afirmar que l'any vinent la despesa no serà inferior a la colossal xifra de 16.500 milions, la qual cosa representa 45 milions diaris.
Una despesa militar que, recordem-ho, és part del problema del deute i del dèficit públic de l'Estat. Els PEA han generat un enorme deute, els 30.000 milions esmentats, i a mesura que es van pagant es converteixen en dèficit públic. Per això pren sentit la campanya iniciada per diversos col·lectius, que demanen una auditoria per esbrinar quina part del deute pot ser rebutjable, perquè amagaria sobrecostos, comissions i altres perversions que puguin fer exigibles les corresponents responsabilitats.
Tothom fa els comptes segons els seus interessos: el govern central, el ministeri de Defensa, la Generalitat... Els meus estan fets per desemmascarar la despesa militar real, ja que bona part d'aquesta despesa podria destinar-se a pal·liar la crisi social actual.