20/11: Mentrestant

Des del punt de vista polític, no em preocupen gaire els estira-i-arronses que hi torna a haver entre els dos socis del govern català. Quan s’acosten eleccions, ja passa. Algú em dirà que ja fa molt de temps que duren, però és que ja fa molt de temps que s’acosten eleccions. Em dolen, això sí, les disfuncions i els errors a l’hora de governar un temps molt difícil que generen aquestes tensions. Ara, políticament, el que em preocupen són els estira-i-arronses que hi haurà al govern català després de les eleccions. M’explico: em costa imaginar que en pugui sortir un govern amb altres socis que l’actual. En tot cas canviaran proporcions i potser l’ordre. Però governaran segurament els mateixos partits en la mateixa coalició. I el que seria un desastre és que el desgavell actual s’allargués tota la legislatura vinent. No crec que el canvi de proporcions ho solucioni tot, perquè el problema és d’actituds. Si es mantenen les actituds, continuarà el conflicte constant. Està molt bé que pactin els partits que tenen un gran objectiu comú, com és la independència, encara que tinguin estratègies diferents. Però per fer un govern no n’hi ha prou amb un objectiu de futur. Cal una cultura de govern compartida per al dia a dia. Per al mentrestant.

Una conjura fallida per intentar anar a l’una