Menys aturats però massa precarietat
BarcelonaÉs veritat que Catalunya lidera la reducció de l'atur i la creació d'ocupació a l'Estat, però també cal fer notar que és el juny amb el saldo positiu més reduït des del 2013. En concret: el mes passat 15.376 persones es van desapuntar de les llistes de l’atur a Catalunya i la xifra total d’aturats va caure fins als 370.192 desocupats. És la comunitat amb la baixada més forta. Al conjunt d’Espanya l’atur va caure en gairebé 90.000 persones i la xifra total d’aturats va situar-se en 3,1 milions de persones. Catalunya també va liderar les xifres d’ocupació amb 32.500 nous afiliats. L’Estat va sumar, en conjunt, 91.300 afiliats, fet que situa el nombre de cotitzants per sobre dels 19 milions, un nivell que no s’assolia des de fa deu anys.
Però l'altra cara de la moneda també té xifres. A Catalunya encara hi ha 125.000 aturats més que el 2007 i gairebé 33.000 afiliats menys. Hi ha 2.250 joves més a l’atur que abans de la crisi i la taxa de cobertura, és a dir, els desocupats amb prestacions, ha caigut del 74% al 55% en 11 anys. Això vol dir un empobriment perillós per a moltes llars. Per tant, en cap cas toca llançar les campanes al vol per les xifres del juny fetes públiques ahir. Ni quantitativament ni qualitativament. La precarització i la temporalitat continuen sent la norma (el 87% dels nous contractes firmats aquest juny a Catalunya són temporals), i en aquest sentit l'autocrítica dels governs català i espanyol és necessària. De fet, estaria bé que, més enllà de les paraules, aquesta autocrítica a la Moncloa i la plaça Sant Jaume tingués algun efecte pràctic a l'hora de retocar alguns aspectes de la reforma laboral. Perquè la realitat és que seguim transitant pel llarg camí de sortida de la crisi, però les condicions del mercat laboral, és a dir, la qualitat de la feina, han canviat i han empobrit salaris.
La realitat, doncs, és dual. D'una banda, l'economia catalana està demostrant fortalesa i continuïtat en la recuperació, inclosa la creació de feina. Ni tan sols l'encadenament de la crisi econòmica amb la crisi política ha suposat la sotragada interessada que alguns havien anunciat apocalípticament. Al contrari. S'ha resistit bé. Però d'altra banda aquesta empenta té llacunes i febleses. Per exemple, el fet que la reducció de l'atur s'hagi desaccelerat aquest juny és un toc d'atenció que pot tenir a veure amb la tendència que tot just treu el cap de reducció del nombre de turistes. Es preveu una temporada d'estiu menys esplendorosa que els últims anys a causa de la recuperació d'altres destins de la Mediterrània. De fet, durant els primers cinc mesos de l'any el nombre de turistes ja va minvar a Catalunya un 2,1% respecte al mateix període de l'any passat, tot i que, en canvi, la bona notícia és que la despesa total dels visitants va créixer un 6,7%.
Tot plegat es produeix en un context en què els experts anuncien que cada cop serà més difícil reduir l'atur, com si estiguéssim topant amb un llindar estructural. I en un context d'enquistament de la precarietat. No ens podem conformar a considerar irresolubles aquestes dues realitats.