Mercedes es rescabala de Hockenheim treballant
Brno no semblava el circuit més adient per a l’Honda de Marc Márquez, i malgrat això el de Cervera va arrodonir un cap de setmana memorable amb una victòria incontestable en aquesta tornada després de les vacances. L’Hungaroring tampoc aparentava ser un lloc apropiat per a la victòria de Hamilton, sobretot després dels sòlids entrenaments de Verstappen. Però aquest nou triomf de Lewis, deu anys després de la primera victòria d’un motor híbrid a la F1 sumada per ell mateix, l’encarrila no únicament cap a un nou títol, ara que la F1 fa la pausa de l’estiu, sinó també cap a una era que pot eclipsar la de Michael Schumacher. La victòria del seu fill Mick ahir a la cursa de F2 -la primera- semblava un acte de rebel·lia a això; una manifesta oposició al poc temps de vigència que semblen tenir els rècords del seu pare, precisament per la inèrcia que porta Hamilton.
Quan guanya Márquez, hi ha un consens absolut a atorgar tots els mèrits a la qualitat inqüestionable de la seva conducció. En canvi, si és Hamilton qui guanya, la tendència generalitzada és a premiar el rendiment del Mercedes. I això no és sempre ni ben bé així. Ahir ho vam tornar a veure. Després del pèssim diumenge dels de l’estrella al que podria haver sigut l’últim GP d’Alemanya en un temps -justament a casa, i en el dia del 125è aniversari de la primera victòria d’un motor Daimler en una cursa-, l’equip de Brackley la va clavar ahir amb una estratègia encertada que els va donar el triomf.
Però seria injust no atribuir una part important del mèrit de la cursa de Budapest al pilot. Els estrategs van fer diana, però Hamilton va signar una feina impressionant al volant, i això no ho podem passar per alt. La manera com es va acostar a Verstappen a les últimes voltes, tot i que l’holandès tenia els neumàtics molt malmesos perquè, com a contrast, Red Bull el va deixar massa sol en la gestió del GP, és pròpia d’un gran campió com l’anglès. El Max el va felicitar quan va baixar del cotxe, però no va estar encertat quan va dir que Mercedes havia “llançat els daus” a l’hora de dibuixar l’estratègia, com si hagués sigut fruit de la sort. No, la victòria de Mercedes (i de Hamilton) no va ser pas de casualitat, sinó de molta feina ben feta. L’holandès és un gran pilot, que serà campió mundial un dia o altre. Seria fantàstic veure’l lluitar en el mateix equip que Hamilton. Però això és difícil que passi, perquè ni l’un ni l’altre ho voldrien... tot i que per a Liberty seria un somni.