Merkel vol acollir refugiats però fuig del fantasma del 2015

BerlínD’aquí un any Alemanya celebrarà eleccions parlamentàries i la cancellera Angela Merkel no s’hi presentarà. La cursa a la candidatura dels conservadors CDU/CSU per rellevar-la ja ha començat, i tot, des de la pandèmia del coronavirus fins als refugiats que continuen malvivint a Grècia, es converteix en arma electoral. També per a la resta de partits, que saben que el joc de coalicions està pràcticament obert, amb l’actual soci de govern, els socialdemòcrates, amb plom a l’ala des de fa mesos. L’última prova va ser fa una setmana a les eleccions municipals de la regió federal més poblada, Rin del Nord-Westfàlia, on va perdre vots en una zona industrial, la conca del Ruhr, que tradicionalment dominava.

L’incendi al camp de refugiats de Mória, a l’illa grega de Lesbos, ha revifat el debat sobre la política migratòria. Just aquests dies es rememorava, cincs anys després, que davant l’arribada massiva de persones migrants (la majoria procedents de Síria) per la ruta dels Balcans, Merkel va fer una promesa: “Ho aconseguirem”. La cancellera s’ha estalviat de repetir ara la frase i s’ha limitat a convèncer el ministre d’Interior, el company del partit germà bavarès Horst Seehofer (CSU), d’incrementar el contingent que Alemanya està disposada a acollir de manera unilateral. En lloc dels 150 menors que proposava el de Baviera, 1.553, i no només de Mória sinó de tot Grècia. Això sí, només famílies amb criatures i a condició que hagin rebut l’estatus de refugiats. L’esquerra alemanya ho veu insuficient.

Berlín es queda sol altre cop

El govern de Merkel ha mogut fitxa amb l’esperança que la resta de socis europeus s’hi apuntin. Però ja s’ha vist que no serà tan fàcil, començant pel veí, el canceller austríac Sebastian Kurz, també conservador, que, tot i governar en coalició amb els ecologistes, no ha afluixat gens la seva política de fronteres tancades.

Els Verds alemanys es presenten davant l’opinió pública com a molt oberts a acollir, si bé aquests dies tampoc han volgut mullar-se amb xifres precises ni han fet seva una frase com la de Merkel fa cinc anys. Ara a l’oposició, els Verds saben que hi ha vots en joc i que tant els sondejos com els resultats electorals als diferents comicis celebrats des del 2017 apunten que pujaran a les urnes fins al segon lloc a les parlamentàries de l’any vinent, darrere la CDU/CSU. I saben que el tema dels refugiats divideix Alemanya.

Les enquestes que s’han publicat aquests dies mostren que un 43% dels alemanys estan del tot a favor d’acollir milers de refugiats, un 46% només si també ho fan altres països de la Unió Europea, i un 9% hi estan en contra. La raó de fons és que un 62% temen que si s’acull hi haurà una onada de refugiats cap a Europa, com el 2015. És l’argument que l’austríac Kurz dona a Merkel i és també el discurs de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que té representació a tots els Parlaments regionals i al Bundestag, el federal. El 2015 i el 2016 Alemanya va batre rècords de tramitació de peticions d’asil: gairebé 500.000 i gairebé 800.000 respectivament. Enguany n’hi ha hagut 75.000 i l’any passat unes 170.000. Els números parlen per si sols i els polítics alemanys en són molt conscients.

Un debat que polaritza

L’opinió pública alemanya sembla voler contenir el debat, però les xarxes socials i els fòrums van plens de comentaris en la línia ultraconservadora i de recriminacions cap als refugiats. En aquest context, aquesta setmana ha sortit a la llum que en una altra regió federal la policia té tendències d’extrema dreta, amb xats on es parla de cremar immigrants. Fa pocs dies, la Fundació Bertelsmann publicava en un estudi que els votants de l’AfD han fet un pas més cap a l’extrema dreta. A les eleccions de fa tres anys, la ultradreta va prendre sobretot vots de la CDU/CSU. La frase de Merkel sobre l’acollida hi va influir, ja que més de la meitat dels conservadors la consideren “desencertada”. De fet, cinc anys després, la meitat dels alemanys la veuen “poc oportuna”, segons recull l’institut d’opinió Civey. La ultradreta també ha guanyat vots de socialdemòcrates que han caigut a l’atur i depenen de subsidis estatals.

Aquesta realitat es contraposa a una altra: la de les manifestacions a favor d’acollir refugiats que es van convocant cada setmana arreu del país i la de desenes de municipis que poques hores després de l’inici de l’incendi al camp de Mória signaven una carta assegurant la seva predisposició a acollir aquestes persones, que, en molts casos, fa anys que estan bloquejades a les portes d’Europa.