Si en Merlí aixequés el cap

Aquest dijous es va estrenar a Movistar+ Merlí: sapere aude, l’ spin-off de la sèrie de TV3 Merlí. En aquesta nova etapa el protagonista, Pol Rubio, afronta l’entrada a la universitat, a la Facultat de Filosofia, seguint els passos del seu mentor. Farà nous amics i tindrà noves experiències sentimentals i sexuals. Només un dels antics companys de classe, en Bruno Bergeron, continuarà a prop seu.

S apere aude aprofita per esprémer els recursos narratius que van funcionar en la temporada de TV3: sexe a dojo i melodrames existencials. La sèrie se sosté gràcies a dos grans pilars. El primer, l’esplèndida interpretació de Carlos Cuevas com a Pol Rubio. L’actor ha excel·lit en la interiorització del personatge i en la voluntat de fer-lo evolucionar. I, d’altra banda, la incorporació de l’actriu María Pujalte en un rol en què guió i interpretació han aconseguit la fusió perfecta. Pujalte interpreta María Bolaño, la potent catedràtica de filosofia que fascinarà els estudiants. Es nota que el creador de la sèrie, Héctor Lozano, ha acceptat fer una mica d’acte de contrició respecte als personatges femenins i, després que a Merlí quedessin relegats a uns secundaris molt plans i passius o a éssers amargats, s’ha esforçat perquè, en aquesta nova etapa, com a mínim se salvin unes quantes dones i alguns d’aquests personatges adquireixin rols rellevants i d’autoritat. Les classes de la catedràtica Bolaño i les escenes en què ella intervé es converteixen en indispensables per suportar la sèrie. En aquesta nova etapa totes les classes de filosofia de la facultat han guanyat en versemblança.

Pel que fa a realització i direcció d’actors, és una sèrie ben feta. Ha trobat un equilibri molt realista i gens forçat de l’ús del bilingüisme i en cap moment s’amaga el fet que estigui rodada a Catalunya. Fins i tot la presència de banderes sembla calculada al mil·límetre. A més, tenint en compte l’èxit de Merlí a l’Amèrica Llatina, especialment a l’Argentina, han incorporat els personatges d’una estudiant d’allà i un altre de Veneçuela per fer una picada d’ull a aquest sector de públic potencial.

Més enllà d’això, totes les trames secundàries són de baixíssim interès i qualitat argumental dubtosa. Les festes de facultat es fan llarguíssimes, són més que previsibles i aporten poquíssim. Els dilemes de la companya de classe que ve de poble, els seus embolics i els companys de pis de l’amiga argentina, avorridíssims. I, en ocasions, la sèrie arriba a nivells insuperables d’esperpent. La història de la família milionària, el majordom, la tieta i les amigues riques són una simple font de sexe gratuït i culebró barat i ridícul. Si en Merlí aixequés el cap, es tornaria a morir. Segurament de riure.