De Més a Compromís: el mirall del nou partit de Colau

Barcelona“En el què hi ha coincidència, en el com apareixen sensibilitats diferents”. La reflexió correspon a un dirigent que va participar en la gestació de Barcelona en Comú, punt de partida d’un altre projecte victoriós, En Comú Podem, que el 20-D va dinamitar l’hegemonia del PSC i CiU en unes eleccions espanyoles. El cicle d’èxits electorals -amb l’excepció de la desfeta del 27-S- va conduir els socis de les confluències (Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA i Equo) a plantejar un nou subjecte polític que articulés de manera estable aquest espai, estratègia verbalitzada al gener per Ada Colau. En la necessitat d’articular el què -el nou partit- no hi ha fissures. A l’hora de definir el com, que implica tant establir els ritmes com la funció de les sigles, els matisos es multipliquen. Però veus autoritzades de la confluència assenyalen alguns miralls: de la fórmula balear de Més a l’experiència valenciana de Compromís.

Les negociacions per crear la nova marca encara són a les beceroles. “Som a l’inici del procés”, expliciten dirigents implicats en el diàleg, que encara no ha començat formalment, prioritària com és ara la cita electoral a Espanya. Quan sigui el moment d’encetar les converses per bastir el nou partit -abans hi ha comicis el 26-J-, totes les formacions es fixaran en referents que poden servir d’orientació, coalicions que estan bregades en l’acció de govern.

Audàcia per aspirar a l’hegemonia

L’exemple de Més (aglutina PSM-Entesa i IniciativaVerds) i el de Compromís (suma el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa i VerdsEquo) són models sòlids, que ja han superat l’estadi de fórmules electorals. “Compromís ocupa un espai de centralitat al País Valencià, és el pal de paller del valencianisme progressista i està format per diferents actors que han sabut cedir sense perdre la seva identitat. Però, alhora, el que ha guanyat fortalesa és la marca Compromís i no la dels partits, que suma nova gent”, exposen veus pròximes a la nova direcció d’ICV, que ja ha ratificat en assemblea que la confluència és el millor camí. La líder de Compromís, Mónica Oltra, va participar com a convidada en aquella assemblea que va fixar el full de ruta ecosocialista. També hi va ser present Colau, cridada a liderar el nou subjecte polític: hi va detallar que “ningú haurà de sacrificar identitats ni trajectòries”. Els socis reclamen a l’alcaldessa de Barcelona “més horitzontalitat” en la presa de decisions -conscients de l’ascendent exercit fins ara per Colau en la confecció dels projectes de Barcelona en Comú i En Comú Podem- i posar en valor els actius de cada partit. A Podem Catalunya, per exemple, reivindiquen la seva penetració en les classes populars metropolitanes. “És el moment de ser audaços”, afegeixen fonts ecosocialistes per reclamar que se superi la dialèctica de partit si l’objectiu és aspirar a ser hegemònics. “El que es creï no ha de ser una sopa de sigles, i l’exemple de Barcelona, on les decisions no es prenen per quotes de partits, ens ha de servir”, puntualitzen a l’entorn de Colau.

Mentre algunes formacions ja han resolt debats interns per encaminar la negociació, altres forces encara els tenen pendents. És el cas d’EUiA -ha programat la seva assemblea nacional a l’octubre- i de Podem, encara sense data per a les primàries que han de triar secretari general i aclarir la relació amb la direcció estatal, per la via d’articular-se en entitat jurídica pròpia.

Equo se suma a la confluència

Al seu torn, l'assemblea general d'Equo Catalunya va decidir dissabte "explorar i treballar activament en la construcció" del nou espai polític, ja que els ecologistes consideren que "una confluència ampla és el millor mecanisme per apoderar la ciutadania, facilitar la renovació política i posar fi a les desigualtats" i, per això, aposten per impulsar un marc "de caire ciutadanista, de baix a dalt" i que tingui el suport de moviments i organitzacions de tot el país. A l'assemblea general d'Equo, a les Cotxeres de Sants, hi van participar dirigents de BComú, ICV, EUiA i Podem, així com diputats d'En Comú Podem i Catalunya Sí que es Pot com Lluís Rabell, segons un comunicat.