Un mes decisiu per frenar el virus

BarcelonaQue aquest estiu i aquestes vacances serien diferents, ja ho sabíem. Ho continuaran sent fins al final. Els matiners rebrots de després de Sant Joan han marcat una dinàmica complicada, tant a nivell personal i familiar com econòmic i sanitari. Han deixat tocada la imatge de Catalunya i han suposat un duríssim cop per al sector turístic. El covid-19 no ens ha donat treva. I tot i l'evolució positiva de les últimes setmanes, no podem ni de bon tros abaixar la guàrdia. De fet, en el mes que queda per al retorn general a la feina i als centres educatius és molt important que les taxes d'infecció que tenim baixin a mínims precisament perquè la rentrée es pugui fer amb les màximes garanties de seguretat en els diferents llocs de treball i en els entorns educatius, i per recuperar el crèdit de destí segur, tant per als turistes com per als negocis.

Com més responsables siguem en la nostra vida diària en el que queda de període estival i vacacional, sigui individualment o col·lectivament, en millors condicions podrem fer el retorn i més possibilitats tindrem d'una recuperació econòmica real. No és el mateix un setembre amb pocs rebrots i controlats que amb l'epidèmia desbocada i la consegüent amenaça de tornar a situacions dures de confinament. Des del principi es va dir que els mesos de tardor serien perillosos. Cal, doncs, arribar-hi preparats. Per això té tot el sentit la insistència de les autoritats sanitàries en el compliment per part de tots –infants, joves i adults– de les normes bàsiques de seguretat i prevenció: per descomptat, rentat de mans, mascareta i distància social; però també grups estables de relació, procedir a fer-se tests quan siguem requerits i compliment estricte de les quarantenes en cas de ser positiu o de ser contacte de positiu. És veritat que els protocols han anat variant, però a hores d'ara ja no hi ha excuses per al·legar desconeixement. La informació és a l'abast de tothom.

Tot i l'anunci de la vacuna russa –de fet, l'OMS adverteix que encara li falten proves–, és dubtós que abans de l'any que ve, i potser fins i tot més enllà, n'hi hagi una d'efectiva i disponible. Per tant, caldrà mantenir la societat conscienciada per seguir frenant el virus. Això implica un compromís general i permanent de la població. Perquè uns pocs contagiats fora de control sanitari (sobretot si són asimptomàtics) poden generar grans brots i escampar el virus de manera exponencial. Ara mateix, la taxa de contagi a Catalunya se situa en els 71 casos per cada 100.000 habitants, amb una velocitat de contagi del 0,93, és a dir, per cada cas se'n genera menys d'un de nou. Tot just hem baixat per sota de la velocitat de contagi de l'1, que és quan comença el perill. Per tant, estem lluny de poder cantar victòria. A més, hi ha regions sanitàries on la velocitat és més alta.

I de la mateixa manera que ens hem d'autoexigir responsabilitat individual, també resulta imprescindible que les instruccions de les autoritats públiques siguin al més clares i estables possibles de cara a un nou curs que es presenta complicat, però al qual uns i altres, ciutadans i governants, hauríem d'arribar amb la lliçó apresa.