Messi ha nascut per jugar la Champions

Enviat especial a GlasgowTot bon aficionat al futbol hauria de tenir records per explicar, d’aquí molts anys, sobre el dia que va veure Messi jugant en directe. A Glasgow, uns quants milers ho podran explicar. L’argentí és d’aquells jugadors que els aficionats rivals recorden amb una rialla, tot i que els hagi trencat el cor. A Glasgow, on ja havia marcat, Messi va dictar sentència amb dos gols que certifiquen la primera posició de grup quan encara queda un partit. El Barça potser no depèn de Messi, però sense ell no és un equip especial. Amb ell, sí. La màgia de Lionel Messi va silenciar Celtic Park en una nit rodona que va servir per certificar el lideratge, també gràcies a l’empat del Manchester City.

I tot en una nit gèlida en què cada aparició de l’argentí escalfava el cor dels aficionats blaugranes. El geni de Rosario va arribar als 100 gols en partits internacionals vestint de blaugrana a Glasgow escrivint noves pàgines del seu relat èpic, en el qual al final sempre és ell qui decideix els duels i salva la princesa. A Escòcia va quedar clar que Messi és decisiu quan juga, i també quan no ho fa. Després d’enfadar-se contra el Màlaga, el Barça va marxar de Glasgow amb el cap ben alt, amb la feina feta i amb nous records per explicar amb l’argentí al centre de la història. Celtic Park ja s’ha convertit en un escenari prou conegut pel Barça els últims anys. Hi ha patit sempre més del que hauria calgut veient els jugadors dels dos conjunts. Uns, grans estrelles escoceses. Els altres, grans estrelles mundials. L’equip de Brendan Rodgers no va assemblar-se al que va sortir escaldat del Camp Nou i va aconseguir donar una mica de feina a un Ter Stegen sempre perfecte. Però sembla que res posi nerviós el porter de Mönchengladbach. Ni les seves errades, quan en comet, ni un estadi que bull.

El Barça s’hauria pogut complicar la vida en accions puntuals en què Piqué i Mascherano, a punt per a l’emergència, van apagar el foc, però també hauria pogut golejar en un partit en què es va fer seva la pilota. Ara bé, l’equip segueix sense transmetre electricitat quan la mou d’una banda a l’altra. Només el talent del trident ofensiu aconsegueix sotmetre rivals, canviar escenari, elevar els esperits. Al darrere, l’equip encara és funcionarial, compleix amb l’expedient, però va millorant, en part gràcies al retorn d’Alba a la titularitat. És un Barça faltat de la llum d’Iniesta i, per tant, que cedeix tot el protagonisme als tres de dalt.

El Barça ara mateix són ells, amb el permís d’un Piqué substituït a la segona part per precaució, fet que va permetre el debut de Marlon. Però res sembla que estigui a l’altura de Suárez -sempre a punt per barallar-se amb tothom-, Neymar i un Messi destinat a ser enyorat quan no hi és i ser admirat quan sí que vesteix de curt. Celtic Park, on havia marcat el primer gol després de ser pare, el va veure arribar als 100 gols just quan més calia. El triomf a Escòcia serveix de tallafocs, per allunyar fantasmes, fer que l’empat contra el Màlaga no sembli tan greu i poder visitar Anoeta amb més bones sensacions. I tot gràcies a Messi, que va encarregar-se de superar Craig Gordon amb una rematada seca que va començar a canviar el destí d’un partit fins llavors incòmode.

Messi té la capacitat d’aturar el temps. El seu futbol va més enllà de la lògica. Quan Neymar va aixecar la pilota per sobre la defensa del Celtic, el partit no arrencava, en part per culpa de l’empenta local i en part per culpa de la falta d’atreviment del Barça, incapaç d’aprofitar fins llavors els espais que deixava en defensa un Celtic molt més ofensiu que molts equips de la lliga espanyola. Però llavors Neymar va veure el moviment de Messi i va entendre què calia fer. Neymar, que sembla que hagi perdut la punteria, infla les seves estadístiques donant assistències a un Messi que va trencar la pilota per aturar el rellotge. Com si el temps s’aturés per poder gaudir del joc de l’argentí. Amb paciència, el Barça va anar estovant el joc del campBusquetsió escocès. André Gomes, escollit per jugar al centre del camp al costat de Rakitic i , va entendre bastant bé el seu rol, es va posar la granota de treballar i va ajudar a mantenir l’equilibri. El Celtic, tan lluny del Barça, estava destinat a treure la bandera blanca un cop rebés el segon gol, que va arribar a la segona part després d’un clar penal de l’hondureny Izaguirre a Suárez. Messi, amb un toc suau, va fer el 0-2 i va firmar la sentència. L’equip de Brendan Rodgers s’havia deixat l’ànima per intentar arribar a la pilota, que movia el Barça, i ja no li quedava esma per poder empatar. Havia desaprofitat una rematada clara de Dembélé poc abans, però si a la primera part encara va ser com aquell veí tan pesat que et fa la vida impossible, a la segona va ser una joguina amb la qual Messi va anar fent de les seves. L’argentí és tan diferent que marxa dels estadis adversaris ovacionat. Neymar, en canvi, va ser xiulat després de topar amb tota la plantilla del Celtic. El brasiler, per cert, necessitava veure la groga per no jugar contra el Mönchengladbach la pròxima jornada, i arribar net als vuitens de final. I així va ser, tant ell com Rakitic, en la mateixa situació, van deixar la cama quan calia per veure la groga. El brasiler, però, té un joc desafiant, no fa amics lluny de casa. Messi, en canvi, conquereix les ciutats sobre una catifa d’elogis. El seu segon temps va ser pura poesia, amagant la pilota, regalant el que hauria sigut el tercer gol a un Suárez que va fallar tot sol davant de Gordon, i va aguantar amb estoïcisme les trompades d’un Celtic que va intentar evitar la golejada repartint llenya sense amagar-se gaire. Qüestió d’estils. Uns han de defensar amb males arts si cal el seu orgull, i el Barça presumeix de jugar a l’atac.

Al final, la jornada va ser rodona. A Alemanya, el City no va passar de l’empat, i va oferir en safata la primera posició de grup a un Barça que va dedicar-se a donar la pilota sempre que podia a Messi. L’home nascut per a nits així, nascut per a la Champions.