Metges i juristes
Una de les perplexitats més llampants d’aquest dissortat període de pandèmia ha estat que els jutges de diversos països –Alemanya, França o Espanya, entre d’altres– corregissin les mesures de les autoritats sanitàries dient que vulneraven drets fonamentals o que simplement no eren proporcionals. Són lògiques les reaccions molt irades que han rebut aquestes decisions judicials. Quan sentim la paraula malaltia no hi ha cap alternativa a fer cas del que digui el metge. I si les decisions de les autoritats estan basades en el que diuen els metges, esdevenen indiscutibles.
Una opinió com l’anterior ignora absolutament la importància del dret en la societat, perquè no tot és medicina. A més, els criteris de la medicina, igual que els del dret, sovint són discutibles i rectificables quan es coneixen més dades. No són inamovibles ni irrebatibles. Per tant, seguir cegament el parer dels metges –més aviat d’alguns metges– en un moment donat pot ser tan perillós com no seguir-lo. A més, una cosa és la recomanació individual que un metge fa a un pacient, i una altra de ben diferent són les mesures que es pretenen que tinguin efectes per a tota la societat.
Què en fem d'aquestes mesures els juristes, i particularment els jutges? La nostra tasca no és gens fàcil tampoc. El primer que hem de fer, encara que sembli estrany, és entendre la qüestió mèdica en concret, la qual cosa vol dir que els metges l’han d’explicar amb detall, amb paciència i de manera molt entenedora. El que volem saber, fonamentalment, és si la proposta mèdica està ben avalada per la comunitat científica. Als Estats Units, aquest criteri va ser establert des del 1923 en el cas Frye, tot i que després ha estat matisat per exigir encara més dades científiques concretes als professionals. En aquell cas el tribunal va descartar –encertadament– l'eficàcia del detector de mentides perquè no hi havia consens al respecte en la comunitat científica.
Si un jutge no té aquesta informació detallada, no avalarà la mesura. I per què vol disposar d’aquesta informació? Perquè un pacient pot decidir refiar-se del seu metge sense demanar-li explicacions, però aquest criteri no el pot seguir una societat en el seu conjunt en democràcia. Les normes jurídiques han de tenir i explicar les seves raons, perquè si no són arbitràries i el seu autor –és a dir, el governant– esdevé un dictador. Coneixent llavors aquestes raons, podem decidir si les mesures proposades són proporcionals o no. És a dir, si són adequades per a la finalitat que pretenen. No ens podem refiar del fet que estiguin bé, i prou, perquè ho diguin un grup de metges, ni tan sols tots. Els metges, igual que els juristes, s’han d’explicar.
Això passa amb qualsevol mesura. Si a sobre pot vulnerar els nostres drets fonamentals, llavors l’examen judicial és encara més exigent. No podem posar en risc la llibertat de tot un poble si no hi ha una bona raó per fer-ho, perquè el perill d’actuar així és enorme. Aprofitant una excusa suposadament científica, un governant podria veure’s temptat a abolir el seu límit més important: el respecte pels drets fonamentals, és a dir, la democràcia. Malauradament, en aquesta crisi ja n’hem vist indicis. Governs que declaren lleis marcials teòricament per lluitar contra la pandèmia, però en realitat contra la dissidència política. Governs que suspenen eleccions. Policies que fan un ús indegut de cadenes de contagi per investigar arbitràriament delictes. Governs que imposen mesures vistoses però inútils i de molt difícil compliment per tal que la gent tingui una sensació de culpa, pròpia o aliena, encobrint així les deficiències de la seva gestió.
La feina jurídica ajuda, per tant, a descobrir incoherències i exigir una racionalització de les mesures per no importunar de manera innecessària una població ja prou afectada amb la situació que està vivint. Algunes mesures requereixen explicació. Per què hem de dur una mascareta a l’aire lliure anant sols pel carrer, si després ens la podem treure quan mengem a l’interior d’un restaurant amb 20 persones més? Per què es prohibeixen les reunions de més de 6 persones si després a les escoles els grups són de 25 infants?
La malaltia és contagiosa i greu per a un determinat nombre de persones a qui hem de protegir. Però precisament per això cal adoptar mesures lògiques i fàcils d'entendre, amb total transparència i informant sempre de les raons científiques. No es pot utilitzar l’astúcia per manipular la gent. Els perquès i la veritat són un manament ineludible per a un governant democràtic.