Un milió d'espècies en risc d'extinció per culpa de l'ésser humà

BarcelonaQue l’acció humana està destruint el planeta ja ho sabíem. Però mai abans havíem tingut evidències científiques tan detallades de la nostra fatídica empremta sobre la Terra. I la principal conclusió és veritablement alarmant: avui hi ha més espècies en perill d’extinció que mai a la història de la humanitat, en concret un milió d’espècies d’animals i plantes, i tot ocasionat pel creixement de la població mundial i del consum per càpita dels últims 50 anys.

Dels 8 milions d’espècies que hi ha al planeta (el 75% són insectes), un milió estan amenaçades i el ritme d’extincions és entre desenes i centenars de cops més ràpid que la mitjana dels últims 10 milions d’anys. Quines en són les causes directes? Per aquest ordre: els canvis en l’ús de la terra i el mar (sobretot per l’agricultura i la pesca), l’explotació d’organismes, el canvi climàtic, la pol·lució i l’impacte d’espècies invasores.

Són les devastadores conclusions de l’estudi científic més extens i complet que s’ha elaborat mai sobre la biodiversitat. Tres anys de feina de 145 científics de 50 països, amb l’ajuda de 310 autors més. Es tracta de la primera Avaluació Global de l’IPBES (sigles en anglès de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes), un organisme independent creat per l’ONU que podria considerar-se com un IPCC (el prestigiós cos científic de l’ONU per al canvi climàtic) de la biodiversitat.

“El nostre repte és posar el tema de la biodiversitat al mateix nivell que el canvi climàtic, al capdamunt de l’agenda política”, admetia ahir des de París la secretària executiva de l’IPBES, Anne Larigauderie, en la presentació de l’estudi, aprovat dissabte després de sis dies de cimera científico-política. Els 132 països que conformen l’IPBES, entre els quals hi ha Espanya, van donar el vistiplau a l’informe, que reclama un “canvi transformador” dels models econòmics i de consum globals dels últims 50 anys per poder salvar la vida natural i, de retruc, també la humana, que depèn enormement dels ecosistemes que està destruint.

“Les conclusions de l’informe són alarmants, però volem donar al món un missatge d’esperança, perquè no hem perdut la batalla”, va dir Larigauderie. Què es pot fer? Per als científics és molt clar: consumir menys i de forma diferent. “Hem de canviar les narratives que associen un consum de malbaratament amb qualitat de vida i estatus, que diuen que la degradació mediambiental i les desigualtats socials són resultats inevitables del creixement econòmic”, afegia un dels codirectors de l’estudi, Eduardo S. Brondizio. Això sí, la urgència és enorme: “Si volem deixar un planeta als nostres fills i nets que no hagi estat destruït pels humans hem d’actuar ja, no hi ha temps per perdre”, alertava l’excap de l’IPBES Robert Watson.

La població mundial s’ha duplicat des del 1970, l’economia global s’ha quadruplicat i el comerç internacional s’ha multiplicat per 10. Tot això ha comportat un increment de la producció agrícola, pesquera, energètica i de materials que, acompanyat del gran desenvolupament tecnològic, arriba ja a nivells insostenibles per al planeta.

Un 75% dels entorns terrestres i un 66% dels marins han sigut alterats de forma severa per l’acció humana, uns impactes que han sigut molt més baixos a les zones gestionades per pobles indígenes i comunitats locals (ocupen la quarta part de la superfície terrestre). L’estudi, de fet, és el primer d’aquest abast que incorpora coneixements indígenes i de comunitats locals en l’anàlisi, i reclama tenir-los en compte a l’hora de formular solucions.

Unes solucions que, amb aquest informe a la mà, hauran de començar a perfilar-se a la cimera de la Convenció de l’ONU per la Biodiversitat del 2020 a la Xina, la COP15. “Cal sumar esforços amb la lluita contra el canvi climàtic per anar més enllà”, no només per aprofitar l’embranzida de la lluita climàtica sinó també per ponderar “algunes de les mesures que es plantegen per a l’emergència climàtica i que tindran impactes molt grans en els ecosistemes”, com la creació de preses hidroelèctriques o l’expansió de l’agricultura per a biocombustibles, explica per telèfon Lluís Brotons, investigador del centre català CTFC-CREAF, que ha participat a la cimera de París. Brotons admet que, com es desprèn de l’informe de l’IPBES, l’amenaça que representa per al planeta la pèrdua de biodiversitat encara és més gran que l’amenaça de l'emergència climàtica.

I la multitud de dades que recull l’informe no deixa marge per al dubte. “L’activitat humana ha reduït en un 30% la integritat dels hàbitats terrestres” i això amenaça d’extinció més de 500.000 espècies terrestres. Un 40% dels amfibis, un terç dels coralls i més d’un 33% dels mamífers marins estan amenaçats. L’ésser humà ja ha provocat l’extinció de 680 vertebrats des de l’any 1500. Més d’un 9% de totes les races de mamífers domesticats per a l’agricultura i l’alimentació s’havien extingit el 2016. Tot i que no hi ha dades fiables a escala global, s’estima també que almenys un 10% dels insectes estan en risc d’extinció.

El creixement de la població i del consum per càpita s’han sumat, en els últims 50 anys, per generar uns canvis sense precedents en la natura. És imperatiu, segons els científics, canviar el model econòmic i de consum actuals. Però no només per salvar un milió d’espècies animals i vegetals de l’extinció, sinó per salvar els mateixos éssers humans. Aliments, materials, energia i també benestar i salut provenen de la natura, i els efectes devastadors dels humans en els ecosistemes a qui primer passen factura és als mateixos humans.

La degradació de la terra ja ha reduït la productivitat d’un 23% de la superfície terrestre; la pèrdua de pol·linitzadors posa en risc 577.000 milions de dòlars anuals en cultius, i entre 100 i 300 milions de persones s’enfronten a un creixent risc d’inundacions i huracans a causa de la pèrdua d’hàbitats costaners. Però no només això: el 70% de les medicines per al càncer són naturals o són productes sintètics inspirats en la natura, adverteix l’informe de l’IPBES. Més de 4.000 milions de persones depenen de les medicines naturals.

L’impacte de l’ésser humà en la natura és tan gran que no només està provocant extincions en massa, sinó que també està forçant moltes espècies a evolucionar genèticament molt més de pressa del que és natural, en només qüestió d’anys. Aquesta evolució accelerada, “que està molt reconeguda en microbis, virus i insectes que poblen les plantes -i que s’han tornat resistents als pesticides- ara s’està observant també en algunes espècies dels grups taxonòmics més grans, tant animals com plantes, fongs o microorganismes”, assegura l’informe científic.

La contaminació de l’aire, la terra i l’aigua també afecta la nostra salut, i fins i tot el plàstic ja ha entrat en la nostra cadena alimentària. A tot això, cal afegir-hi l’amenaça a la seguretat alimentària que suposa l’escalfament global, que avui ja és d’1ºC, i l’augment en la freqüència i la intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems, com inundacions, huracans i sequeres. La pèrdua de cultius amenaça d’agreujar la inseguretat alimentària, que ja afecta 821 milions de persones a l’Àsia i l’Àfrica. Els científics alerten també de l’amenaça que tot això representa per a la seguretat, ja que la falta de recursos és la principal causa de conflictes armats.