Amb la millora de Griezmann encara no n’hi ha prou
Per primer cop des que és jugador del Barça, el francès ha marcat en dos partits de Lliga consecutius
BarcelonaLa Reial Societat va veure debutar Antoine Griezmann com a futbolista professional. Quan el francès tenia 14 anys i va ser descartat per qüestions físiques per diferents equips de França, va ser el conjunt txuri-urdin el que va confiar en ell i li va fer un pla a mida, a cavall entre territori francès i basc, perquè el futbolista pogués créixer còmodament. Els seus primers somriures com a futbolista de primer nivell els va viure amb la samarreta de la Reial. Pep Guardiola ja s'hi va fixar quan jugava al conjunt basc, però el seu aterratge al Barça implicava un pas previ pel filial que no va convèncer un Griezmann que va confirmar la seva condició d’estrella com un dels principals estendards de l’Atlètic de Madrid. Ahir tornava a Anoeta, però ja no com a matalasser, sinó per primer cop com a blaugrana. El francès no va tenir un partit rodó, escorat al flanc esquerre d’un atac blaugrana en què s’esforça per encaixar, però va signar el primer gol del Barça en una jugada que, com a blaugrana, va ensenyar tot just fa una setmana en el triomf contra el Mallorca i que tantes i tantes vegades havia fet a Anoeta: potència en la conducció, finor i qualitat en l’execució de la definició.
Va ser el primer cop que encadenava dos partits de Lliga com a blaugrana fent gol, però la diana d’ahir, contra la Reial Societat, no la va celebrar més enllà d’un petit somriure i una abraçada amb els companys. “Mai celebraré un gol aquí. Ja en vaig marcar alguns a l’antic Anoeta. Guardo molt respecte per a qui m’ho va donar tot”, va afirmar Griezmann, encara damunt la gespa, just després del partit. El francès va rebre alguns xiulets de l’afició que el va estimar fins al 2014, quan va fer les maletes per fitxar per l’Atlètic de Madrid, però res a veure amb l'acarnissament que va rebre en el seu retorn al Wanda Metropolitano fa un parell de setmanes.
Griezmann evita la polèmica
Griezmann, que no va voler entrar a valorar el penal xiulat a Busquets i el no xiulat a Piqué, sí que va definir el disputat partit contra la Reial Societat: “Els dos equips hem tingut els nostres moments i hem generat ocasions. Hem empatat el partit i estàvem bé, creant oportunitats. Hem intentat fer el tercer, però no ha pogut ser. Els dos equips hem intentat fer el tercer gol i guanyar. L’entrenador de la Reial [Imanol Alguacil] ha fet alguns canvis i li han funcionat, amb molts jugadors ofensius. Però vaja, nosaltres hem de pensar en el clàssic”. Aquesta va ser la síntesi d’un Griezmann cada cop més golejador, cada cop més participatiu. Però el que ha sigut el fitxatge més emblemàtic del Barça aquesta temporada encara té molt marge de millora.
L’habilitat per obrir la llauna
El davanter de Mâcon ja ha marcat sis gols a la Lliga com a blaugrana i un a la Lliga de Campions. De fet, cinc dels seus sis gols al campionat estatal han servit per obrir la llauna: contra el Betis (en la nit del confeti, la primera gran actuació del francès com a blaugrana al Camp Nou), l’Eibar, el Vila-real, el Mallorca i la Reial Societat. La nova pota d’un trident que, contra el Reial Madrid, s’haurà d’aplicar a fons.
