L’antiga Troia, Leonardo i Gauguin, reis de la tardor
La pròxima temporada inclourà retrospectives excepcionals d’artistes com Caravaggio i Dürer i el MoMA es renovarà per entrar de ple en el segle XXI
BarcelonaLa renovació de la col·lecció del MoMA de Nova York serà una de les grans fites internacionals de l’any, però les exposicions que es podran veure des de Barcelona fins a Madrid, Londres, París i Viena estaran al seu nivell. Entre les cites més potents hi ha ha la recuperació del Picasso poeta i un diàleg inèdit entre Caravaggio i Bernini.
De Bill Viola a Thomas Struth
L’agenda catalana i espanyola tindrà figures com Picasso i Boldini
La temporada barcelonina tindrà un nom internacional destacat: Bill Viola. Serà memorable veure com, a partir del 4 d’octubre, els seus vídeos dialoguen amb el Gaudí de la Pedrera en una mostra titulada Bill Viola. Miralls de l’invisible. L’altre atractiu de la mostra és que s’estendrà arreu del territori i es podran veure obres de l’artista nord-americà al Palau de la Música, el Gran Teatre del Liceu, el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, el Museu de Montserrat i el Museu Episcopal de Vic. Al Museu Picasso exploraran en dues exposicions simultànies un dels aspectes menys populars del llegat de l’artista malagueny: la seva relació amb la poesia. Éluard i Picasso i Picasso poeta (a partir del 8 de novembre). La primera inclourà peces de Paul Éluard, una de les grans figures del surrealisme literari i el millor amic de Picasso des dels anys 30, i la segona abordarà la importància que l’escriptura va tenir en el procés creatiu del malagueny.
Arreu de l’Estat criden l’atenció dues exposicions, perquè els seus protagonistes són poc habituals a les cartelleres espanyoles: la fundació Mapfre ha organitzat Boldini i la pintura espanyola de fi de segle. L’esperit d’una època (a partir del 19 de setembre). Giovanni Boldini està considerat un dels millors retratistes italians del tombant de segle i les seves pintures estaran acompanyades d’unes altres d’artistes com Raimundo de Madrazo, Joaquín Sorolla i Francesc Masriera per treure a la llum la influència que va exercir en ells. A Bilbao, en la programació del Guggenheim destaca l’exposició de l’alemany Thomas Struth, conegut per les seves fotografies de gran format d’interiors de museus (a partir del 2 d’octubre).
L'imant dels grans artistes
Francis Bacon al Pompidou i Paul Gauguin a la National Gallery
A París i Londres no s’estaran de res la pròxima temporada amb exposicions dedicades a artistes com Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Gauguin i Francis Bacon. La primera mostra que obrirà portes serà la de Francis Bacon al Centre Pompidou, l’11 de setembre. Arribarà 25 anys després de l’última exposició individual de l’artista al centre parisenc i serà la primera que posarà en diàleg l’obra de Bacon amb els seus interessos literaris. Els textos d’autors com Èsquil, Michel Leiris, Georges Bataille, T.S. Eliot i Joseph Conrad també serviran per tornar a posar en valor les obres de Bacon a partir del 1971, sovint menys apreciades.
Dues de les exposicions internacionals més sucoses de la temporada obriran en dos dies de diferència: el 7 d’octubre la National Gallery de Londres revelarà tots els matisos d’ Els retrats de Gauguin, la primera exposició dedicada exclusivament a aquest vessant de l’artista. Un altra vegada a París el Grand Palais obrirà dos dies després una mostra amb l’objectiu de reivindicar l’essència d’Henri de Toulouse-Lautrec. En lloc de tornar a abordar la relació de l’artista amb les nits de Montmartre, els comissaris volen analitzar com el naturalisme de Toulouse-Lautrec va adquirir un to càustic.
El poder dels mestres antics
París i Viena rebran Leonardo, el Greco, Caravaggio, Bernini i Dürer
La pròxima temporada també serà un festí d’exposicions de mestres antics: la que ha aixecat més expectatives és la retrospectiva de Leonardo da Vinci que el Louvre obrirà el 24 d’octubre, després que el ministeri de Cultura italià fes públic el novembre del 2018 que volia renegociar els préstecs d’obres per posar en relleu que Leonardo va ser italià i no francès i no quedar al marge de la celebració més important del cinquè centenari de la mort del pintor. Tot i així, el Louvre és el museu que té més obres seves, començant per la Gioconda: en tenen quatre pintures més i 22 dibuixos. Leonardo da Vinci estarà ben acompanyat a París: el Grand Palais dedicarà una retrospectiva al Greco a partir del 16 d’octubre, la primera de l’artista a França.
Viena serà l’altre gran escenari del poder dels grans mestres antics: el Kunsthistorisches Museum farà dialogar a partir del 15 d’octubre dos dels gegants del Barroc romà: Caravaggio i Bernini. Precisament aquest museu té la col·lecció de Caravaggio i els seus seguidors més importants fora d’Itàlia. Un altre dels grans museus de la ciutat, l’Albertina, es consagrarà a Albrecht Dürer a partir del 20 de setembre. L’Albertina va tornar a obrir les portes el 2003 amb una exposició de l’artista que va rebre mig milió de visitants i ara els volen superar amb una mostra excepcional que inclourà un centenar dibuixos, una dotzena de pintures i escrits.
El MoMA reneix ampliat
La col·lecció donarà visibilitat als llatins, els afroamericans i les dones
El MoMA va marcar el cànon de l’art modern i del contemporani que avui és un clàssic, i ara també vol marcar el pols de l’art del present: després d’estar quatre mesos tancat, el 21 d’octubre obrirà les portes la nova ampliació del museu. Guanyarà 4.000 m2 i es transformarà per donar visibilitat a l’art de col·lectius que sovint no n’han tingut, com les dones, els llatins i els afroamericans. El director del MoMA, Glenn D. Lowry, també vol barrejar disciplines artístiques i potenciar les performances dins les sales. L’ampliació del MoMA permetrà més dinamisme de la col·lecció permanent i cada mig any es faran canvis a les sales. A més, la segona planta estarà dedicada a un departament educatiu innovador i les exposicions a les galeries a peu de carrer seran gratuïtes.
Dues dones històriques al Prado
Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana dialogaran per primer cop
El Museu del Prado, coincidint amb el seu bicentenari, torna a qüestionar la norma: després de proposar un recorregut per la seva col·lecció en clau LGTB, a partir del 22 d’octubre posarà en diàleg per primera vegada les obres de dues de les artistes més destacades de la història de l’art, Sofonisba Anguissola (1535-1625) i Lavinia Fontana (1552-1614). Malgrat que van tenir èxit en vida i van trencar els estereotips del seu temps, la figura de totes dues va caure en l’oblit fins que se les va començar a recuperar fa uns trenta anys.
Sofonisba Anguisola va pertànyer a una família noble de Cremona i està representada al Prado amb quatre obres, dues de les quals són un retrat del rei Felip II, realitzat després d’anar convidada a la seva cort, i un altre de la reina Anna Maria d’Àustria. Pel que fa Lavinia Fontana, que va seguir pintant després de casar-se, està representada sobretot en museus italians.
Una exposició a l’altura de Troia
El British Museum evocarà el mite amb gairebé 300 obres i objectes
Les exposicions del British Museum mereixen un capítol a part per la seva ambició i Troia: mite i realitat, que obrirà les portes el 21 de novembre, promet ser antològica. L’exposició inclourà gairebé 300 obres d’art i objectes des de l’antiguitat fins al segle XIX per explicar la història llegendària de la Guerra de Troia i l’impacte cultural que ha tingut al llarg dels segles, fins a aparèixer en pel·lícules de Hollywood i en l’art contemporani. Troia: mite i realitat serà la primera exposició que mostrarà des de la dècada del 1870 algunes de les troballes arqueològiques que Heinrich Schliemann va fer entre el 1870 i el 1890, convençut d’haver descobert la ciutat de Troia.
