Aplicar millor les normes de protecció ambiental

La imprescindible definició de solucions sistèmiques per a la materialització del canvi real cap a una societat més sostenible. Aquesta és una de les idees que exposa l’Agència Europea del Medi Ambient en un informe publicat poc abans d’acabar l’any 2019. Una de les moltes veus que afirmen que actuar per preservar el medi ambient és urgent i combatre els perills associats al canvi climàtic ha adquirit caràcter d’emergència. Que els avenços fets fins avui no hagin estat suficients respon, en part, a una encara deficient aplicació de l’ampli ventall de normes que s’han aprovat amb l’objectiu de protegir el medi ambient. L’aplicació de la normativa ambiental arreu del món és deficitària. L'Organització de les Nacions Unides, en un informe global sobre el dret ambiental publicat també l’any passat, posa de manifest aquesta mancança.

Certament, que bona part de l'ingent nombre de previsions legals que han estat pensades, negociades i aprovades a fi de preservar el nostre entorn natural estiguin encara pendents d’aplicar íntegrament és preocupant.

En aquest context, si bé és lícit i comprensible esperar que cimeres intergovernamentals que haurien de trobar fórmules per avançar de forma contundent per fer front al canvi climàtic fossin més efectives i en resultessin passes endavant compromeses i ben definides, hem de tenir present que podem actuar més i millor sobre la base d'un ús eficient i transversal dels instruments legals que ja tenim. El marc normatiu de protecció ambiental és extens i no para de créixer.

Així, a banda de la necessitat d'implementar polítiques més decidides i efectives per part dels poders públics, es fa imprescindible la implicació de tots els operadors jurídics si volem que l'aplicació correcta de la normativa ambiental deixi de ser una qüestió pendent. Els juristes, tots aquells que acompanyen, assessoren, defensen, acusen, resolen, sentencien, es dediquen al servei públic com a lletrats i gestors en el si de les diverses administracions, observen i estudien... poden abocar el seu coneixement i entrenar-lo per contribuir a una més estesa aplicació dels preceptes legals cridats a protegir el medi ambient. Des de qualsevol àmbit del dret. Tot i que, en repassar l’aplicació del dret ambiental, se sol seguir un llistat diguem-ne preestablert –aigua, residus, sorolls, clima, espais naturals...–, la transició vers una societat respectuosa amb el medi ambient ha d’articular-se d’una forma transversal i integradora i no perdre de vista, sobretot, la indissociable connexió entre la protecció dels drets humans i la del medi ambient. Ens cal un examen profund del sistema, una lectura revisadora de les formes de producció, del consum de recursos, etc., a través del prisma de la protecció ambiental i, a aquest efecte, és necessària la implicació dels que tenim la legislació com a eina principal de feina.

Cap norma s’hauria d’interpretar, cap situació de conflicte s’hauria de poder solucionar, avui, sense tenir presents i adduir les previsions de protecció ambiental escampades en tantes i tantes regulacions. Hauríem de poder-hi trobar els arguments legals per resoldre, a favor de l’interès públic ambiental com a bé jurídic a protegir, bona part de les qüestions socioeconòmiques que es plantegen. Hem de repensar, sobre aquesta base, formes d’interpretació del dret que es revelen caduques o massa orientades a la defensa de l’interès privat, quan aquest afecta negativament la bona gestió ambiental. Hem d’aprendre, també, a treballar des de la col·laboració interdisciplinària, entendre els científics, definir nous plantejaments, trobar bones solucions que donin respostes suficientment robustes i ràpides per fonamentar el necessari i complex canvi de sistema. Els juristes podem contribuir en la identificació i el qüestionament de principis i dinàmiques que dificulten que la normativa incideixi a favor del progrés vers un nou model social més sostenible.

En paral·lel, les lleis i els acords internacionals han de seguir essent revisats i millorats. S’han de perfeccionar, també, els procediments d’aprovació de noves normes per integrar més i millor la participació ciutadana i vehicular amb encert la voluntat dels pobles.

L’entramat normatiu ambiental està destinat a acompanyar el canvi, a sustentar-lo i necessita una aplicació diligent.