La mirada de la nena sense infància

L’ARA ha publicat avui la fotografia d’una nena fent cua per recollir aigua en un dels camins que envoltaven el camp de refugiats de Mória, a Grècia. Deu tenir cinc o sis anys, porta una diadema, un collaret i un vestidet sobre uns pantalons, i mira a la càmera amb desolació d’adulta. No té aigua, no té casa, no té infància. Ni en tindrà. Tot el que els seus ulls han vist des que té capacitat de recordar és misèria i patiment. Recupereu aquesta foto i digueu si podeu aguantar-li la mirada. Jo no. A la pàgina del costat, Ursula Von der Leyen diu que vol més competències per a la UE en migracions i promet una proposta "humana" perquè "salvar vides al mar no és opcional". Què hi ha entre les dues pàgines? L’egoisme dels estats en nom nostre, l’excusa de la ultradreta, la incompetència burocràtica i la indiferència aconseguida a base de consum i pantalles. En la societat de la desvinculació, els governants no tenen incentius, ni ganes, per fer una política valenta.