Mitjans generalistes versus especialitzats

EL MÓN DELS MITJANS de comunicació és ric i variat en funció, per exemple, de la seva tendència ideològica, el seu territori de referència, la seva llengua o el sistema que facin servir per comunicar-se amb els seus usuaris (digital, ones hertzianes, paper, etc). Però hi ha una tria que és prèvia a totes aquestes característiques: hi ha mitjans que són generalistes i mitjans que són (més o menys) especialitzats. Per entendre’ns, els mitjans generalistes aspiren a recollir tota la informació bàsica que necessita un ciutadà per funcionar i considerar-se informat, sense que quedi cap llacuna. Això sí, si després vol aprofundir en un tema concret pot anar a un mitjà especialitzat. Un mitjà generalista té dues característiques: en primer lloc ha de tenir totes les seccions necessàries (internacional, economia, esports, etc.); i després combina això amb la vocació de convertir-se en una àgora social, és a dir, acull al seu interior la conversa ciutadana d’aquella societat en concret. Els mitjans generalistes normalment són més grans que els especialitzats i es dirigeixen a un públic més ampli, i per això tenen un paper clau en una democràcia.

EQUILIBRI

En canvi, els mitjans especialitzats poden triar un sol objectiu prioritari (per exemple els esports, la política o la investigació), i destinar-hi tots els esforços. A més, com que tenen una estructura més lleugera, en un món ideal poden aspirar a sobreviure només amb el que paguen els subscriptors i prescindir, així, de la publicitat (tot i que és molt difícil). Un ecosistema mediàtic sa ha de tenir un equilibri entre generalistes i especialitzats, de manera que el públic pugui triar entre almenys un de generalista i, potser, diversos d’especialitzats. I així confeccionar-se el seu propi menú mediàtic.