El MNAC reconstrueix Gala Dalí

BarcelonaGala Dalí, el moviment Arts and Crafts britànic i l’art que es va produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada de 1960 seran els protagonistes de les exposicions temporals del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 2018. “Fem dues exposicions que per mida i esforç són més cares, i això fa que n’hi hagi menys que el 2017”, diu el director del museu, Pepe Serra, que per a despesa en programació compta amb 1,61 milions d’euros. “5 milions en programació seria bo”, recorda Serra. Aquests 1,6 milions representen un percentatge molt baix dins el pressupost global de l’equipament, que serà novament d’uns 15,2 milions d’euros perquè tot fa pensar que es prorrogarà el del 2017.

Tot i que hi ha un increment de públic anual del 10%, el MNAC té “una capacitat de creixement que va molt lligada als recursos”. “El museu té un problema molt, molt greu d’espai”, reconeix Pepe Serra. També ha d’entomar la paràlisi de les administracions, que tot i les bones paraules no acaben d’engegar les mesures que calen tant per dotar-lo de múscul pressupostari com per millorar-ne els accessos. “No volem acorralar les administracions, però el museu necessita el doble d’espai i un pla específic per ampliar la col·lecció adquirint obra”, insisteix Serra, que lamenta que ara com ara, per exemple, no es pugui desplegar el fons fotogràfic si no disposa d’un espai “gran i polivalent”, com el que podrien oferir els pavellons de la fira als peus del museu. “Tenim 1.300 peces de Renaixement i Barroc, però només podem exposar-ne 200. És el drama de l’espai. Caldrien uns 4.000 metres més”, diu Serra, que també voldria que l’actual exposició de Francesc Torres a partir dels fons del museu fos una sala permanent i no una mostra temporal. El director del MNAC també adverteix sobre l’absència d’un projecte urbanístic per a aquesta part de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc. Tot plegat queda resumit en un anhel: que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona “es creguin” el museu nacional.

Res d’exposicions ‘blockbuster’

Tanmateix, i malgrat aquests impediments, el MNAC persevera amb constància i imaginació per tirar endavant una oferta atractiva sense oblidar la feina de patrimonialització. Ho fa, per exemple, amb exposicions temporals amb cara i ulls i coherents amb el relat museístic del MNAC. “No té sentit fer exposicions blockbuster o acumulatives”, admet Serra. Sí que en té fer-ne sobre Gala Dalí i el moviment Arts and Crafts britànic, protagonistes de les dues grans exposicions del 2018: una, Gala Salavador Dalí. Una habitació a Púbol (del 5 de juliol al 14 d’octubre), perquè és la primera gran mostra que es fa sobre “una figura fonamental per entendre l’univers surrealista”; l’altra, William Morris i companyia: el moviment Arts and Crafts a la Gran Bretanya (del 22 de febrer al 21 de maig), perquè, segons Serra, i com passa amb la de Gala, “també aborda un àmbit artístic que té molt a veure amb la col·lecció del MNAC”, en aquest cas amb el Modernisme.

Dona clau de les avantguardes

Gala Salvador Dalí. Una habitació a Púbol està comissariada per Estrella de Diego, catedràtica d’història de l’art, i és fruit de la col·laboració del MNAC amb la Fundació Gala - Salvador Dalí. “Hi haurà molt de material molt poc vist, com ara cartes, llibres, postals, vestits i objectes personals”, diu Serra sobre el contingut d’una mostra amb 180 peces, incloses 60 obres de Salvador Dalí i una àmplia selecció de pintures, fotografies i dibuixos de Max Ernst, Picasso, Man Ray, Cecil Beaton i Brassaï.

Estrella de Diego planteja l’exposició com una mena de resolució de l’enigma d’aquesta dona clau de les avantguardes. ¿Musa inspiradora o creadora d’ella mateixa com a obra artística? “Gala és un personatge clau en la generació surrealista i carregat de tòpics”, assegura Serra, que avança que un dels propòsits de l’exposició, la primera gran mostra internacionals sobre Gala, és precisament desfer els tòpics i les concepcions simplistes acumulades.

Pel que fa a William Morris i companyia: el moviment Arts and Crafts a la Gran Bretanya, es tracta d’una coproducció del MNAC i la Fundació Juan March, comissariada per Manuel Fontán del Junco i María Zozaya amb la col·laboració de Joanna Banham, Pat Kirkham i Karen Livingston, aquesta última comissària de l’exposició International Arts & Crafts, celebrada el 2005 al Victoria and Albert Museum, la institució que aporta una part de les peces que es veuran al MNAC. La mostra aplega 300 obres de mobiliari, tèxtils, papers pintats, joies de vidre, ceràmica, dibuix, gravat i fotografia, entre d’altres.

Tot plegat ofereix una àmplia panoràmica de la feina del dissenyador, artesà, poeta i agitador social William Morris (1834-1896) i d’altres representants del disseny i les arts decoratives britàniques lligats a l’Arts and Crafts, un moviment crític amb els efectes negatius de la industrialització a la Gran Bretanya victoriana. La mostra, “una exposició sobre una manera d’entendre la vida”, segon Serra, actualment es pot veure a la Fundació Juan March de Madrid, i inclou també vuit peces del MNAC. Per al director del museu, aquesta exposició és un exemple del diàleg que es vol establir entre l’art català (en aquest cas el Modernisme, tot i que no coincideixen exactament en el temps) i l’internacional.

Repensar el Gòtic i el Romànic

El MNAC segueix amb el projecte de repensar la presentació de la col·lecció permanent, que va començar amb l’art modern i seguirà amb el Barroc, el Renaixement, el Gòtic i el Romànic. El nou relat del Barroc i el Renaixement, que s’havia de presentar el 20 de desembre (un dia abans de les eleccions al Parlament), s’estrenarà finalment a principis del 2018, i tindrà un fil temàtic, un segon nivell de lectura i recorreguts específics. La intervenció en el Gòtic s’espera que estigui enllestida el 2019, i la del Romànic, “més delicada”, el 2020. “Tenim l’oportunitat de convertir la millor col·lecció del món en art romànic en la millor exposició del món”, diu el director del MNAC.

El relat del MNAC també vol créixer consolidant amb contingut el període que va de l’ocàs de l’informalisme a la irrupció de l’art conceptual; és a dir, allargar les col·leccions fins als anys 70. En aquest sentit, és totalment pertinent l’exposició L’art a les portes del 68: pop i noves pràctiques artístiques a Catalunya, comissariada per Àlex Mitrani i Imma Prieto, que es podrà veure del novembre del 2018 al març del 2019, amb obres d’autors com Francesc Artigau, Norman Narotzky, Jordi Galí i Antoni Miralda, entre d’altres.