El teu mòbil sí que et representa
Les operadores de telefonia saben on som i què fem en tot moment, i ja proporcionen aquesta informació a organismes públics i empreses privades
Onze de Setembre del 2018: un milió de persones a la Diagonal de Barcelona segons la Guàrdia Urbana, la cinquena part segons una entitat interessada a minimitzar les xifres de participació, malgrat que fent-ho contradiu les dades d’assistència a les seves pròpies convocatòries. El recompte alternatiu del Centre per Visió per Computador de la UAB, basat en un projecte de recerca d’intel·ligència artificial sobre imatges de televisió i fotografies geolocalitzades recollides a les xarxes socials, només aporta una indicació de densitat per sobre de les 3,5 persones a les zones amb més ocupació, que multiplicada per la superfície de l’avinguda donaria un total pròxim al policial, però no en facilitarà cap xifra global. Som encara allà on érem? ¿Seguim sent esclaus mentals del mític -i físicament impossible- milió de manifestants de l’any 1977 al passeig de Gràcia? La realitat és que el 2018 tenim una eina molt més pràctica i precisa per determinar quanta gent hi ha en un lloc: la telefonia mòbil.
Amb una taxa de penetració altíssima sobre la població total, comptar els mòbils actius en una zona a una hora determinada proporcionaria una estimació molt aproximada de la concurrència. I dues de les grans companyies de mòbil de l’Estat m’han confirmat que estan en disposició de fer-ho. Les operadores mòbils acumulen una gran quantitat d’informació sobre totes les connexions dels nostres terminals a les seves xarxes. A més dels registres CDR de cada trucada de veu, on figuren l’origen, la destinació, l’hora i la durada de la conversa, hi ha els registres xDR de senyalització, que indiquen a quina antena està connectat el telèfon de cada client, encara que en aquell moment no estigui parlant ni navegant. I des que els mòbils es connecten a internet, també hi ha els registres de l’APN (punt d’accés) de l’operadora, que a més del nostre consum de dades capturen quines pàgines web visitem i quines aplicacions descarreguem i fem servir, a quines hores i amb quina freqüència. Són dades relativament senzilles -es poden presentar en forma de taula- però n’hi ha moltíssimes: els 350 milions de clients de Telefónica al món generen cada mes 1,3 terabytes d’informació, mentre que Vodafone registra, només a Espanya, de 30 a 40 interaccions diàries per usuari; multiplicades pels 16 milions de línies que gestiona, surten fins a 640 milions de registres de dades cada dia.
L’ús de les dades
Fins ara les companyies explotaven aquesta informació només internament, tant per gestionar la prestació del servei com amb finalitats comercials: creuant les dades amb les del sistema CRM de gestió comercial poden proposar-te un canvi de tarifa, oferir-te un servei de vídeo a la carta o un telèfon més car que l’últim que et van vendre, si el teu historial demostra que pagues puntualment els rebuts. L’entrada en vigor del nou reglament RGPD de protecció de dades obliga les empreses a demanar-te permís per utilitzar la informació que acumulen sobre tu amb finalitat promocional, però una de les companyies consultades assegura que el 70% dels nous abonats ho accepten.
En els dos últims anys, amb tot, les operadores s’han proposat rendibilitzar encara més les dades massives que acumulen i han creat unitats de negoci per llogar l’accés a aquesta informació a l’administració pública i a empreses grans i mitjanes, de manera agregada per segments de població i anonimitzada de manera irreversible perquè no es pugui identificar un usuari en concret. Luca, la divisió de dades massives i d’intel·ligència artificial de Telefónica, treballa a tots els mercats on opera el grup. Carlos Martínez, el seu responsable comercial, destaca a l’ARA les aplicacions per identificar els fluxos de població de cara a dissenyar infraestructures de transport, que abans es basaven en enquestes. Tenen clients com Renfe, Transport for London i els metros de Lima i Quito. El turisme és una altra àrea d’aplicació de les dades de mòbil, perquè a diferència de les pernoctacions en hotels també fa aflorar les estades en apartaments turístics, indicant els llocs d’origen dels visitants gràcies a la informació d’itinerància. Aquesta dada també permet saber a una cadena de supermercats quin percentatge de turistes anglesos hi ha a l’Ametlla durant el mes de juliol, per saber de quins productes s’ha de proveir.
Raffaele Gricinella, el responsable de la divisió Data Analytics de Vodafone a Espanya, afegeix que l’ús d’algoritmes pot determinar, per exemple, si el client viu en un lloc perquè el seu mòbil hi passa la majoria de les nits entre les 22.00 i les 6.00 o bé hi treballa perquè es connecta en horari laboral. Aquesta informació es combina amb perfils sociodemogràfics per a immobiliàries com Jones Lang LaSalle, que determina així el preu dels locals comercials segons el tipus i l’afluència de vianants a cada carrer. També contracten els serveis de Vodafone una cadena de supermercats per comparar-se amb els de la competència, i una empresa de publicitat exterior que modifica els anuncis de les seves pantalles dinàmiques segons l’hora i el perfil del públic, aconseguint al món físic el mateix efecte que els anuncis personalitzats de Google AdSense i Facebook. L’operadora treballa per a centres comercials analitzant el trànsit de compradors amb les connexions de mòbil i a la xarxa wifi del recinte, i arriba a creuar-lo amb les transaccions registrades per entitats com el BBVA i MasterCard.
Algunes empreses fan servir les dades dels mòbils per prevenir el frau. Dos bancs espanyols al Regne Unit activen un procés addicional de verificació si detecten, amb permís del client, que el seu telèfon no és al mateix lloc que la seva targeta quan pretén obtenir efectiu d’un caixer automàtic. El cas extrem són les valoracions de crèdit: en alguns mercats de l’Amèrica Llatina hi ha bancs que consulten la solvència de cada client nou a la seva companyia telefònica, perquè encara no té compte bancari però sí mòbil.
I les manifestacions?
Amb tota aquesta capacitat per capturar i processar dades geolocalitzades, comptar manifestants que porten el mòbil a la butxaca sembla una feina perfectament assumible. Les dues operadores esmentades em confirmen que ho és, fins al punt que presumeixen de ser contractades habitualment per a esdeveniments esportius i festivals de música que en valoren els serveis. La diferència és que una de les empreses es declara disposada a aplicar la seva tecnologia a actes de caràcter polític si algun client els hi demana, mentre que l’altra descarta introduir-se en aquest mercat. Què els sembla? ¿Anem obrint un micromecenatge de cara a l’Onze de Setembre del 2019?
