Una moció de censura oberta i en mans del PNB

BarcelonaEl pànic s'ha instal·lat definitivament a la Moncloa, on a hores d'ara ningú sap del cert si divendres hauran de començar a fer caixes per marxar o si podran respirar tranquils. Com passa sovint a la política espanyola, tot gira al voltant del PNB. És paradoxal que el futur del líder del PP que va enviar la policia contra els ciutadans indefensos l'1-O i que va suspendre l'autonomia catalana, estigui ara en mans dels nacionalistes bascos. Des que el PSOE va anunciar la moció de censura el passat divendres, Mariano Rajoy viu un autèntic malson, car el seu destí està en mans de tercers i el seu marge de maniobra és mínim.

A l'altre extrem, el lehendakari Iñigo Urkullu emergeix con la contrafigura de Rajoy, la persona que, tot i haver segellat fa només uns dies un important pacte amb els populars, pot ara enviar el president espanyol a la jubilació. Però si hi ha algú conservador i amb aversió a la inestabilitat és precisament el PNB, i sobretot el seu sector més institucional, encapçalat pel mateix Urkullu. Els penebistes porten dies avaluant els pros i els contres de fer caure Rajoy per encimbellar Sánchez, i no n'acaben de treure l'aigua clara. Per aquest motiu han decidit que esperaran a sentir el candidat socialista abans de prendre una decisió. En joc hi ha més de 500 milions d'euros compromesos en el pacte de pressupostos amb el PP, i que són clau per moltes infraestructures i actuacions que serviran per apuntalar el poder municipal dels nacionalistes a les pròximes eleccions.

Però més enllà dels acords econòmics, el PNB també haurà d'avaluar el cost que li suposaria, un cop ERC i PDeCAT s'inclinen per votar a favor de la moció, ser el partit que salva Rajoy després de la condemna pel cas Gürtel. I salvar Rajoy vol dir salvar el PP que ha brandat el 155 contra qualsevol autonomia dissident, el de la recentralització, el de la llei Wert per "espanyolitzar" els nens, el que es nega a acostar els presos d'ETA tot i la seva dissolució, etc. I finalment ha de valorar el risc que, després de salvar Rajoy, hi hagi una moció de censura instrumental per forçar la convocatòria d'eleccions, cosa que obriria la porta a una victòria de Ciutadans a Espanya, el principal perill que el PNB vol conjurar.

No és una situació còmoda per al PNB, que segurament hagués preferit mantenir els seus pactes amb el PP i continuar fent equilibris. Però en política de vegades no hi pot haver mitges tintes, s'ha de prendre una decisió que et retratarà per a molt de temps. Ara bé, passi el que passi, la carrera de Rajoy toca a la seva fi. Sigui amb el seu pas a l'oposició si perd o, si manté el càrrec, amb la inevitable convocatòria d'eleccions anticipades per la pressió de Cs i Podem. Això en sí ja és una bona notícia. El panorama polític espanyol s'obre de manera inesperada, amb Catalunya a l'expectativa del que pugui passar per jugar bé les seves cartes.