Mocs

L’ús de la mascareta serà obligatori a les aules per als alumnes més grans de dotze anys, informava ahir el govern. Per al personal docent també.

Això significa explicar La plaça del Diamant amb la boca tapada i significa, també, renyar en Pol Palomares i l’Aina Prat sense que se’t vegi la boca i sense que els crits (o els advertiments) arribin tan lluny. Significa, d’altra banda, que en Pol Palomares i l’Aina Prat, amb mascareta, tindran més dificultat tècnica per xiuxiuejar o barallar-se. Significa que tot el que vam aprendre ja ho podem oblidar. Ara la consigna és: “No socialitzem la fruita, no us deixeu tastar l’entrepà, no, no, no compartiu les joguines, els bolis tampoc, ni els llibres, no jugueu junts”. Però hi ha sobretot una qüestió, en la qual encara no hem pensat, i que us il·lusionarà. Quan arribi l’hivern arribaran també, com cada any, la grip i els encostipats. I amb la grip i els encostipats arribarà la febre i, sobretot, arribarà el moc. Que quedi clar que quan dic moc em refereixo a la substància fisiològica que surt del nas, i no pas a l’escriptor fenici Moc de Sidó, esmentat per Ateneu.

Què ha de fer un alumne o un mestre mocós amb mascareta? Com ha de respirar, si ja costa amb la boca lliure? ¿Se l'ha de treure per mocar-se? O aixecar-se-la? ¿Fer servir la mateixa mascareta de mocador i canviar-se-la? ¿Sortir fora de classe per no encomanar companys? Però és que els mocs no paren de sortir, quan en tens, i t’has d’anar mocant cada trenta segons. ¿Estarà exempt de dur-la fins que millori? I si esternuda?

A l’hora d’esmorzar i dinar els alumnes podran treure-se-la, la mascareta, perquè tothom sap que el virus no serà tan cabró d’atacar una persona quan està queixalant un entrepà de fuet.