Moltes felicitats, Uni Girona!

El bàsquet sempre m’ha semblat un esport superintens, sempre he pensat que és per a persones amb molta capacitat mental. Hi ha mil i una jugades per estudiar, i en un espai reduït -si el compares amb un camp de futbol 11- hi passen moltíssimes coses. He pogut viure des de dins el que és estar en una banqueta com a staff del bàsquet i puc dir-vos que he patit molt més del que m’imaginava. Era incapaç d’estar amb el cul quiet a la cadira. Hi ha moltíssimes coses que no entenc, i mira que van intentar explicar-me-les! D’altres segueixo sense veure-les tret que siguin molt evidents. Però mira, m’agrada veure com es juga, i tot i que no em posaria mai a comentar-lo perquè no l’entenc a la perfecció, puc dir que soc una aficionada més. I sobretot ho soc del bàsquet femení. És on vaig començar i sempre li he tingut una estima especial.

Aquest diumenge l’Uni Girona es va proclamar campió de la Lliga Dia després de guanyar a Fontajau el segon partit contra el Perfumerías Avenida. El partit no va ser fàcil, van haver de remuntar els dos primers quarts. Quan veus que van 9 punts per sota penses que ja està perdut, però és bàsquet i quan hi ha temps i tens unes jugadores molt ficades en el partit, l’important sempre és que no se t’escapin de gaire diferència i seguir lluitant. Amb els 5.500 aficionats que hi havia al pavelló per ajudar-les a aconseguir l’objectiu sempre és més fàcil.

No vaig poder-me estar de llegir i informar-me sobre els dos equips. El Perfumerías Avenida era el favorit de l’eliminatòria, perquè, sobre el paper, té les millors jugadores, més pressupost i havia guanyat les tres últimes edicions contra el mateix Girona. Però, esclar, pots pensar que els tenen la moral menjada o que simplement guanyaran perquè han apostat més fort econòmicament. No tornem a entrar en això que qui té més diners guanya. Tampoc en qui diu que són millors jugadores. El més interessant dels esports d’equip -repeteixo, d’equip-és que no importa com siguis de bona individualment si el teu equip no t’acompanya. Tant és quants diners inverteixis perquè si no t’entrenes, no treballes i no t’esforces no guanyaràs un rival que té una il·lusió incalculable per guanyar el mateix títol que tu. Amb el poc que sé de bàsquet, l’únic que puc dir-vos és que moltíssimes felicitats. Tant de bo s’aposti més pel vostre esport, seguiu fent-vos grans. Amb el que em vau fer patir i gaudir, soc una seguidora més de l’equip. Felicitats!