Moltes preguntes sense resposta al Teatre Goya
‘La resposta’
TEATRE GOYA | 5 DE JULIOL
TEATRE GOYA | 5 DE JULIOLEmma Vilarasau escura el got de ginebra, i no és el primer, mentre sona l’ària Infelice de Mendelssohn. És una infeliç, com tots els habitants d’aquesta obra de l’irlandès Brian Friel. La resposta no és tan brillant com la humaníssima Dansa d’agost ni tan punyent com la reflexió política sobre el colonialisme de Translations, però ratifica Friel com un gran coneixedor de l’ànima i un observador impertinent de la complexitat de les relacions humanes i les contradiccions de l’individu. Friel ha estat també un admirador, traductor i versionador de Txékhov (en recordem After play ). En aquest drama sense acció i marcat per la malaltia hi ha, sens dubte, ressons de l’esperit txekhovià.
El títol original, Give me your answer, do! [Dona’m la teva resposta, fes-ho!], és gairebé un requeriment exclamatiu de caràcter existencial. En la traducció catalana sembla el contrari, malgrat que al final tampoc trobarem una resposta a les moltes preguntes que brollen de la funció. ¿Com s’apaivaga el dolor d’uns pares per la filla ingressada en un psiquiàtric i sense opcions de recuperar-se? ¿Com s’assumeix la frustració d’una dona que ha desaprofitat la vida per seguir el marit? ¿Com s’explica la crisi de l’escriptor que no escriu? ¿Com mesura un autor la qualitat literària de la seva obra?
Preguntes, preguntes i més preguntes en un paisatge humà inestable on habiten l’escriptor Tom Connolly i la seva dona Daisy trencats per la malaltia de la filla. És una càrrega molt pesant, però la vida continua i avui tenen convidats: els pares de la Daisy -una metge i un pianista d’hotel jubilats- i el seu íntim amic i escriptor d’èxit popular Garrett Fitzmaurice i la seva esposa.
L’únic estrany és un noi que valora l’arxiu de Tom per encàrrec d’una fundació. Sílvia Munt condueix la funció amb sensibilitat però ens sembla que desvirtua el pes del drama amb la gravació inicial del muntatge. Bon repartiment del qual ens agraden especialment Emma Vilarasau, Carme Fortuny i Ferran Rañé.
